Antoni Ramallets: "Totes tenien nivell, però cadascuna el seu"

Vostè va ser el primer entrenador del Barça femení l'any 1970. Com se li va oferir el càrrec?

Jo era treballador del club i ja feia alguns anys que m'havia retirat. Algunes noies estaven fent molta força per crear un equip, i el president Agustí Montal es va animar a fer-li un lloc. Em va demanar d'entrenar-les un o dos dies a la setmana i jo vaig acceptar, em devia al club.

Quin era el nivell d'aquelles primeres jugadores?

Totes tenien nivell, però cadascuna el seu. N'hi havia de tècniques, de ràpides, de fortes... En general eren noies amb molta voluntat i molta energia. Jugaven perquè els agradava el futbol.

Però el futbol femení encara va trigar anys a legalitzar-se.

Jo hi vaig ser dos anys. De tant en tant viatjàvem a jugar algun amistós a Madrid o Saragossa. Hi havia pocs clubs en aquella època i fèiem com a molt tornejos no oficials. Em sabia greu que no poguessin jugar.

L'equip va debutar en un amistós benèfic el dia de Nadal del 1970 amb 60.000 persones al Camp Nou. Com recorda aquell dia?

Va ser una festa molt agradable. Elles deien que hi havia molta gent, estaven emocionades. Va ser bonic.

I 42 anys després, les noies del Barça guanyen la primera lliga.

Algun cop les he vist jugar i ho fan bé. El que em fa sentir més satisfet és saludar alguna antiga jugadora a la llotja i que em digui que va aprendre amb mi. Crec que els vaig poder ensenyar alguna cosa.