Manel Mora: "Ara més blaugranes en cadira de rodes podran anar al camp"
Reivindicació El professor Manel Mora feia molt de temps que lluitava per millorar la ubicació i els accessos per als socis amb mobilitat reduïda. El seu primer triomf ja ha arribat, però queda molt per fer.
Quins canvis s'han aconseguit per als blaugranes amb problemes de mobilitat?
48 cadires noves (més el doble per a un acompanyant): quasi s'han doblat les 27 que hi havia ara. Però l'important és que estaran al mateix lloc però més ben situats: més endavant i més amunt per eliminar els punts cecs per culpa dels pilars i el fet que quan la gent s'aixeca ens tapa la visió. Ara tindrem més angle de visió.
Amb aquest canvi, hi haurà socis que tenen el seu seient i que ara s'hauran de desplaçar. Saps si el club ja hi ha parlat?
És un problema, realment, i aquests socis hauran de fer un esforç, i per això els estic molt agraït. Però s'ha de dir que aquesta cessió del seient serà provisional fins que es faci la remodelació de l'estadi, on ja hi ha prevista una zona especial per a nosaltres, i llavors aquests socis tornaran al seu lloc original. Per tant, crec que els socis, de la mateixa manera que van col·laborar amb la Marató de TV3, ara seguiran demostrant la seva solidaritat i ens cediran els seients per una bona causa.
D'acord amb el cens de socis amb cadira de rodes que tens, n'hi ha prou amb aquestes 48 places?
Jo crec que farem curt, però és difícil de dir, ja que tenim membres de l'associació d'arreu de Catalunya que ja no es desplacen a l'estadi perquè saben que veuran millor el partit des de casa a la televisió que des del lloc que tenim reservat ara. Per tant, ara segurament hi haurà més gent que voldrà venir a l'estadi.
Al Camp Nou també hi ha moltes barreres arquitectòniques per accedir a l'estadi. N'heu parlat amb la directiva?
N'hem parlat i, de fet, ja han fet alguns canvis. Nosaltres hem d'entrar al camp, per força, per Aristides Maillol, i l'única rampa transitable i amb la pendent adequada per a les cadires de rodes estava a l'altre extrem, a la Maternitat. Doncs ara ja ens han fet una rampa nova just davant de l'accés nostre.
Durant la campanya, quan vas parlar amb els candidats sobre el tema, tots es van comprometre a ajudar-vos de la mateixa manera?
En primer lloc vull recordar que algun candidat va intentar que em fes la foto amb ell i que em decantés per la seva candidatura, era el vot més buscat, però jo no vaig voler, em vaig mantenir neutral fins al final. El 5 de maig vam fer la presentació de l'associació Blaugranes en Cadira de Rodes, i hi van venir tots els precandidats: tots set, i sense càmeres! Va ser un èxit, perquè també va venir el president Maragall. Allà tots set es van comprometre i van signar el pacte per la mobilitat blaugrana. Però el pacte després s'havia de ratificar i quan fossin candidats s'havia de marcar un calendari d'aplicació del pacte, però això només ho va fer l'Agustí Benedito quan tocava, que era abans de les votacions. Sandro ho ha fet després, però la realitat és que l'està complint i hi estem treballant. Els altres se'n van desentendre...
En comenceu a parlar un cop Rosell ja ha guanyat les eleccions?
De seguida. El dia 5 d'agost ja tinc la primera reunió amb el director general de la Fundació del Barça. Li vam explicar la nostra proposta, però li vam oferir una alternativa: la proposta inicial que ens havia fet el mateix Rosell quan era candidat, que era que ens situessin en algunes llotges del lateral, perquè això no tenia cap cost social i no calia moure socis de les seves cadires. Ara el club ho ha acabat valorant i han decidit tirar endavant la nostra, que és la que s'ha aprovat.
Tu has sigut qui va fer néixer l'associació i qui més ha donat la cara per la causa. Ho has viscut com una victòria personal?
No, i no ho dic per quedar bé. Jo vinc d'una cultura de lluita pels drets i llibertats polítiques col·lectives, i això m'impedeix viure-ho com una victòria personal. El meu lema és: "Sense vosaltres, res, amb vosaltres, tot". I aquí hi ha intervingut molta gent, des del soci que cedirà el seu seient, la junta directiva i la seva vocació i les 10.000 persones que ens han donat suport. Nosaltres des de l'associació hem servit de nexe d'unió entre les diferents famílies barcelonistes, i això sí que ho he viscut com una petita victòria personal: tinc amics a totes les bandes.
Quan neix la teva lluita?
Jo era soci del Barça des de sempre i em vaig donar de baixa perquè vaig deixar de venir al camp. Llavors, el dia de la presentació de l'Ibrahimovic [estiu del 2009], vaig decidir anar a l'estadi a veure'l. Jo i una parella que duia un nen de 10 anys en cadira de rodes també vam intentar accedir a l'estadi per l'única rampa possible, i allà ens vam trobar un membre de seguretat que no ens deixava passar. Al final ho vam aconseguir, però un cop a dins ens va costar veure res. Això era a l'estiu, i a mitjans d'octubre vaig tenir un rampell i vaig crear un grup de Facebook que es deia "Per una ubicació digna al Camp Nou". Jo pensava que això no aniria enlloc, però en una setmana ja érem 1.500 persones, i el grup va anar creixent fins als 7.000 actuals. A partir d'aquí, vaig veure que calia fer alguna cosa...
