Arribar tard a Anoeta exigeix molt més que fe i fortuna
L’Espanyol cau en un partit que perdia 2-0 i en què podia empatar en el temps afegit
BarcelonaL’Espanyol va caure a Anoeta (3-2) en un partit boig on el conjunt de Rubi va tornar a veure’s penalitzat per les concessions defensives i una no menys preocupant manca de punteria en la rematada final, dos pecats capitals que tenen un cost molt elevat. Si en els últims dos partits a l’Espanyol li van sobrar els minuts finals, ahir van ser els inicials. L’inici del matx va servir per confirmar per què és recomanable arribar puntual a un estadi el dia de partit. Al minut 8, quan alguns espectadors locals encara no s’havien assegut a la seva localitat, la Reial Societat ja manava 2-0. Dos gols pràcticament consecutius en les dues primeres ocasions, totes dues originades en accions a pilota aturada i propiciades per dos errors greus de David López. Al minut 3 no va estar encertat en la sortida de pilota des de darrere i, en el córner, va estar massa lent davant l’anticipació de Merino, que va rematar de cap a plaer aprofitant el rebot d’una pilota que va topar al pal. Tres minuts després va cometre un penal absurd allargant el braç, també en un córner. El VAR va confirmar-lo, i Willian José no el va fallar.
Rubi, histèric, no donava crèdit des de la banda al que estava passant. El seu equip encara no havia trepitjat l’àrea rival i ja perdia 2-0. L’Espanyol va acusar les dues bufetades i, durant pràcticament mitja hora es va mostrar deprimit, imprecís i descentrat. En un tres i no res el partit s’havia posat de cara per a una Reial Societat que va calcar el guió que va escriure el Girona a l’RCDE Stadium. Dos gols matiners que semblaven haver deixat el partit vist per a sentència. L’Espanyol, perdut, era incapaç de traçar possessions per intentar tornar al partit, però va trobar l’antídot en el mateix verí que l’havia ofegat. Complerta la mitja hora, Borja va intentar un xut amb l’esquerra que un defensa va desviar a córner. En aquest córner, Naldo va saltar amb potència i va rematar de cap al fons de la xarxa.
L’Espanyol va tornar a respirar en un partit on no havia donat senyals de vida. Reanimats pel 2-1, els blanc-i-blaus van començar a tenir més pilota gràcies a un Melendo que, tot i ser dels més joves, va tornar a demostrar que la responsabilitat no li pesa gens ni mica. El menut atacant feia anar de bòlit la defensa basca amb diagonals des de l’esquerra en què es carregava l’equip a l’esquena. Just abans del descans, d’un xut seu va néixer l’empat: l’Espanyol va penjar a l’àrea el refús de Rulli i, després que Baptistão topés amb el travesser, Diego Llorente va fer-se un gol en pròpia porteria en una acció còmica. Gairebé sense voler, l’Espanyol va arribar al descans amb vida en un partit que anava encaminat al desastre més absolut.
Cruel càstig de Willian José
La represa va donar un altre aire a l’equip de Rubi, que ara sí que va poder portar la iniciativa, tal com havia acabat fent en el primer temps. Quan semblava recompost, però, va arribar una nova bufetada: en una centrada lateral amb superioritat numèrica visitant, Willian José va aprofitar la indecisió de Diego López per marcar el tercer. Encara quedava temps per reaccionar, i l’Espanyol ho va intentar. L’expulsió de Merino va pronunciar el domini dels blanc-i-blaus, que van acabar amb tota la carn a la graella: Piatti i Puado es van afegir a Borja, Baptistão i Melendo. Les ocasions més clares, però, les van tenir Dídac i Naldo. Tampoc van estar encertats.
