Arthur, De Jong i Riqui Puig?

BarcelonaAparquem la tempesta per un dia. El Barça té jugadors per poder mirar el futur amb cert optimisme. Arthur i De Jong són dos futbolistes sobre els quals hauria de pivotar el Barça de la pròxima dècada, d’igual manera que va passar en la millor època d’aquest club, quan la idea s’expressava a través de Xavi, Iniesta i Busquets, i després Messi s’encarregava de sublimar-la. Però, sense els tres migcampistes de la casa, l’argentí no hauria pogut brillar com ho va fer i, si no, com a mostra, els resultats amb l’Argentina o el paper de Messi en el Barça actual, massa vegades salvador en solitari, ja sigui a pilota aturada o en un cop de genialitat, i poques vegades culminant una gran jugada coral.

Sobta que tenint migcampistes per governar el joc, el Barça sigui feixuc i irregular, un equip de moments més que de relat, al qual li costa temperar rivals que en moltes fases dels partits converteixen els blaugranes en un equip vulgar. Fallen mecanismes. Falla la idea.

Tot i així, el talent hi és, gràcies a l’encert de les secretaries tècniques -en plural- per portar Arthur i De Jong, dos salvavides als quals cal aferrar-se quan mirem al futur. Ara falta trobar la tercera peça d’aquest triangle que han de formar el brasiler i l’holandès, amb Busquets com a peça clau per fer el relleu, un futbolista que ha de permetre una transició natural, sense estridències, ajudant a créixer el seu substitut. Que quedi clar que Busquets és un valor de present, segueix llegint el futbol millor que la majoria de futbolistes tot i patir moltíssim amb la posada en escena actual, però de manera gradual el de Badia ha d’anar assumint que el seu rol passarà de ser central a ser secundari, igual que ho viurem amb Piqué i, més tard, molt més tard, amb Messi. L’èxit d’aquest canvi generacional el determinarà la valentia del pròxim entrenador i si els mateixos futbolistes acaben assumint que han de deixar pas als joves, un fet que sempre ha costat i que, de fet, ja ha dificultat la renovació d’aquesta generació única.

Aquest estiu el Barça ha de ser valent per començar a dibuixar el nou triangle. Un jugador que parli el mateix llenguatge que els altres dos, defugint futbolistes de brega i quilòmetres que només fan que autoenganyar-nos. El millor antídot al múscul dels rivals és la pilota. Si el Barça vol competir amb rivals com el Liverpool en el seu terreny, sempre perdrà.

A Arthur i De Jong se’ls va anar a buscar a fora. Ara tocaria apostar pels de casa. ¿Aquest estiu que ve es creuran per fi Riqui Puig? ¿Ell, amb Arthur i De Jong, seran el futur? ¿Són compatibles tres jugadors d’aquesta classe en un mateix equip? La resposta a aquestes preguntes determinarà bona part dels èxits dels pròxims anys.