Arthur es resisteix a marxar per la porta del darrere

Un cop digerida la seva sortida a contracor del Barça, el brasiler es posa a disposició de Quique Setién per intentar guanyar la Lliga de Campions

Arthur Melo en un dels partits que ha jugat aquesta temporada amb la samarreta del Barça. / DAVID RAMOS / GETTY

Balaídos no desperta bons records en la història recent del Barça. L’última victòria blaugrana a l’estadi del Celta de Vigo va ser l’any del triplet de Luis Enrique. Des de llavors, la llista de despropòsits a la vora de l’Atlàntic no ha parat de créixer. I no només pels resultats en si (cap triomf en sis visites entre Lliga i Copa), sinó sobretot per la sèrie de fets que han acompanyat aquesta mala dinàmica, com ara el petit infern que va viure Ter Stegen després d’encaixar un 4-1 amb responsabilitat directa, els retrats a tot color de Iago Aspas a Mathieu o Yerry Mina, o la recaiguda de Dembélé a quatre dies del fatídic desenllaç d’Anfield. La tradició de servir com a teló de fons de misèries es va mantenir a Balaídos ara farà un mes, quan el Barça es va deixar empatar –un altre cop Aspas– i va entregar al Madrid el lideratge en solitari de la Lliga, de manera que alguns pesos pesants de la plantilla van evidenciar públicament les seves diferències amb el cos tècnic. Els gestos de Messi i Rakitic engegant Eder Sarabia van monopolitzar la ressaca de l’últim partit que, fins al moment, ha jugat Arthur Melo amb la samarreta blaugrana.

A Vigo, en un context de caos, Setién li va brindar al migcampista brasiler els últims cinc minuts del matx. Dos dies després, el jugador va oficialitzar el seu fitxatge pel Juventus. D’ençà que es va informar de l’acord que el portarà a Torí i a Miralem Pjanic a Barcelona, Arthur no ha tornat a trepitjar la gespa. Per tant, el (mal) record de Balaídos és, per ara, l’últim que guarda amb l’escut blaugrana al pit. I no li agradaria que això quedés així per sempre. De fet, sent certa enveja quan veu que el seu homòleg bosnià sí que s’està podent acomiadar amb les botes posades, sentint-se part de l’Scudetto que la Juve és a punt de revalidar. Pjanic ha acumulat més de 300 minuts a les ordres de Maurizio Sarri. Mentrestant, l’exjugador del Grêmio, en el mateix període, ha desaparegut dels plans de Setién, que, a més, no ha tingut inconvenient a l’hora cantar-ne els defectes en públic. “No és fàcil que un futbolista canviï coses que altres entrenadors li han dit que estaven bé”, va expressar el preparador càntabre sobre el seu estil de joc.

Els minuts perduts a la Lliga ja no es poden recuperar. I el record dolorós de Balaídos segueix. Per això Arthur, un cop ha digerit la seva sortida a contracor –tot i que ben pagada– al Juventus, espera tenir a la Champions la oportunitat de fer l’últim servei al club que el va fitxar pensant que seria el nou Xavi Hernández. Les sancions de Sergio Busquets i Arturo Vidal per al partit de tornada dels vuitens de final contra el Nàpols al Camp Nou l’ajuden en aquest sentit, ja que deixen Setién sense els dos migcampistes que més utilitza i només amb quatre opcions per a quatre posicions. En aquest escenari, el brasiler aixeca la mà, deixa de banda els comentaris que ha hagut de llegir i escoltar en les últimes setmanes i posa a disposició el seu repertori per superar l’eliminatòria. Segons el seu entorn, no vol quedar només com el jugador que ha hagut de sortir per quadrar els comptes en un moment d’incertesa econòmica. Vol marxar havent jugat i havent lluitat pels objectius, sent notícia pel que fa al camp i no perquè badalla a la banqueta o perquè l’entrenador deixa entreveure que s’ha esborrat d’un partit sense res en joc contra l’Alabès. Arthur ha contribuït a fer que el Barça retalli l’impacte de la pandèmia a la tresoreria, però ara el vol ajudar fent el que l’ha convertit en un dels migcentres amb més projecció del món.

Brasilers sota mínims

La sortida segura de Melo tornarà a fer minvar, per segon estiu seguit, la nòmina de brasilers al Barça. De fet, segons com vagi el mercat, Neto podria quedar com a únic representant d’aquest país a la plantilla. Els altres dos brasilers que tenen contracte en vigor són Coutinho i Rafinha, però tot apunta que tornaran a sortir de l’entitat després de les seves respectives cessions (al Celta i al Bayern, respectivament). El petit dels Alcántara té una clàusula assequible de 16 milions i podria marxar per sempre, mentre que el carioca té cartell a la Premier League i un preu de sortida de 60 milions –la meitat del que va costar fa dos anys–. Lluny queden els dies en què els brasilers marcaven la diferència al Camp Nou. Ara entren i surten del club per fer negoci o protagonitzen operacions de dubtós rerefons esportiu –Gustavo Maia, Matheus Fernandes, etc.–.