BARÇA
Esports 16/10/2014

Els 10 reptes de Bartomeu

Aquest dissabte, més de 5.000 socis compromissaris estan citats al Palau de Congressos de Catalunya per celebrar la primera Assemblea del Barça amb Bartomeu al capdavant

Albert Llimós
7 min
Bartomeu, parlant amb les penyes del Barça

BarcelonaMés de 5.000 socis compromissaris estan citats aquest dissabte al Palau de Congressos de Catalunya per celebrar l'Assemblea del Barça del 2014, la primera de Josep Maria Bartomeu al capdavant del club després d'agafar el relleu de Sandro Rosell. Una cita que arriba amb grans interrogants i reptes per a la directiva.

1. La junta està prou cohesionada per seguir fins al 2016?

Les eleccions del Barça se celebraran la primavera del 2016, a l'abril o al maig, abans de l'últim partit de Lliga pel component estadi: serà l'últim abans que comencin les obres del nou Camp Nou. Aquest és l'horitzó amb què treballa Josep Maria Bartomeu i el seu cercle de confiança. Fins llavors, el president haurà de conviure amb una situació complexa, ja que el fet d'apartar Toni Freixa com a secretari de la junta, ha ampliat les tensions internes. Freixa, arraconat, seguirà fins al final, i té fins i tot el suport d'algun directiu que troba excessiu el càstig imposat pel president.

La majoria de la directiva rema en la mateixa direcció que Bartomeu, que ha volgut reforçar l'àrea executiva (professionalitzar el club) i perdre pes dels directius en el dia a dia. Manel Arroyo, Jordi Cardoner, Jordi Moix, Javier Faus i Jordi Mestre són els seus homes de màxima confiança, mentre que el vicepresident institucional, Carles Vilarrubí, segueix una altra línia, sense oposar-se a Bartomeu, però marcant un perfil propi.

Si Bartomeu hagués estat imputat pel cas Neymar, no s'hauria presentat a les eleccions del 2016. Això hauria obert un complicat escenari per a la successió, ja que més d'un vicepresident té aspiracions per poder presidir el Barça. Bartomeu però, es presentarà a les eleccions. De fet, ho pot fer públic durant l'assemblea.

2. Per què el club s'ha adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir?

Al Barça pensaven que la plataforma Manifest Blaugrana obtindria les signatures necessàries per portar a l'Assemblea la qüestió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Aquest fet explica, en gran mesura, que el club decidís canviar de posicionament d'un dia per un altre: del no moure's ni un mil·límetre del discurs de Sandro Rosell, que advocava pel dret a decidir però no feia menció a l'adhesió, a acabar signant i sumar-se al moviment que promou l'expresident del Parlament Joan Rigol.

Abans que el tema monopolitzés l'Assemblea, la pressió social va fer que Bartomeu decidís adherir el club. Això, i les complicitats que es van teixir a la junta de dilluns 6 d'octubre. Javier Faus, Toni Freixa i Javier Bordas eren partidaris de mantenir el posicionament fet un any abans, en l'Assemblea del 2013. En canvi, Carles Vilarrubí i Jordi Cardoner van ser claus per canviar la posició de la directiva. Vilarrubí, sense grans aliances dins de la junta, va trobar en Cardoner un aliat per defensar l'adhesió del Barça al Pacte Nacional.

3. El Barça es va equivocar amb el cas Neymar?

El Barça manté, tal com va refermar aquest cap de setmana passat en un comunicat, que la seva estratègia en el fitxatge de Neymar va ser correcta. "En cap cas el club admet delicte fiscal", deia l'escrit del Barça, que refermava que "sobre una incorrecció o divergència interpretativa no pot haver-hi delicte fiscal". La fiscalia va donar per acabada la fase de diligències, i el jutge Pablo Ruz podria iniciar la vista oral abans d'acabar l'any, malgrat que Jordi Cases podria sol·licitar la setmana que ve que Bartomeu torni a comparèixer a l'Audiència Nacional per dos presumptes delictes, d'estafa processal i falsedat documental.

Més enllà de com avanci el tema Neymar a Madrid, la carpeta del fitxatge del brasiler ha viscut un nou capítol amb la publicació per part de l'ARA de la declaració de Rosell davant de Ruz al juliol. L'expresident va reconèixer que es van pagar 301.000 euros per portar els amics i família de Neymar a la presentació, i que es van pagar 800.000 euros al pare del jugador perquè instal·lés a Barcelona una empresa que ha d'operar al Brasil, buscant patrocinadors per al Barça.

4. Què passa amb l'acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més?

El jutge José Manuel Martínez Borrego podria resoldre l'acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més abans de l'Assemblea. De fet, el dia que va acabar-se la vista oral, el jutge no sabia que el dia 18 hi havia l'Assemblea, i la seva intenció inicial era fer pública la sentència aquesta setmana. Quan falten 24 hores per l'Assemblea però, la sentència encara no ha arribat. Si arriba aquest divendres, podria ser protagonista de l'Assemblea.

La quantitat que es reclama als exdirectius és 47,6 milions. Als despatxos del Camp Nou consideren que, ni que el jutge rebaixi la quantitat, mentre finalment es demostri que l'anterior equip de govern va perdre diners, ja haurà servit per a alguna cosa tot aquest procés judicial.

Si el Barça perd el judici, però, recorrerà la sentència, però haurà de fer front als més de dos milions de despeses del judici. Si guanya, Bartomeu vol reclamar els 25 milions que hauria de pagar l'asseguradora Zurich, però no faria pagar als exdirectius.

5. El Barça podrà fitxar l'estiu que ve?

Ara fa gairebé dues setmanes, el Barça va rebre l'argumentació jurídica de la sanció per haver incomplert la normativa de la FIFA en els fitxatges de menors. El club té 21 dies per presentar el recurs al Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS). Si la FIFA acceptar que el procés sigui exprés, com demanaria el Barça, es podria resoldre abans d'acabar l'any, just abans que s'obri la primera de les dos finestres de fitxatges (hivern i estiu) en les que ha estat sancionada l'entitat blaugrana. Aquest estiu, Bartomeu va admetre que el club havia comès "errors administratius", un nou escenari, radicalment diferent, de la posició del Barça des d'un inici, rebutjant qualsevol culpa.

6. Què passa amb el projecte del nou Camp Nou?

D'ençà que el soci del Barça va provar en referèndum la construcció d'un nou estadi, un projecte de 600 milions, el club ha estat hermètic totalment sobre aquesta qüestió. L'encarregat de liderar la projecció de l'Espai Barça, Jordi Moix, ha imposat silenci absolut sobre aquest tema. L'únic que ha transcendit és que el mateix Moix està mantenint contactes amb l'Ajuntament de Barcelona i alguns partits polítics i entitats de la ciutat per poder tirar endavant el projecte. Unes converses condicionades, i alentides, per les eleccions municipals previstes per a la primavera del 2015. Tot va més lent per les eleccions que hi ha en l'horitzó, admeten des del club.

El Barça intenta avançar en la concreció del projecte que es demanarà als despatxos d'arquitectes que vulgui participar del concurs internacional per decidir qui durà a terme el nou estadi. Es vol deixar el mínim marge possible a la improvisació, tenir clar i definit fins a l'últim detall, com serà el nou estadi perquè no hi hagi desviacions pressupostàries.

7. Qatar seguirà el 2016?

La directiva de Bartomeu, tal com va remarcar el vicepresident de l'àrea social, Jordi Cardoner, seguirà lligat a Qatar fins al 2016, i en cap cas es planteja prescindir d'una marca comercial a partir d'aquesta data. El Barça necessita els diners (165,5 milions en 5 anys i mig ha pagat Qatar Sports Investment), i s'ha posat en mans d'IMG per buscar alternatives a Qatar Airways. Si, finalment, el patrocini canvia, s'hauria d'aprovar en l'assemblea del 2015.

En cap cas, per imperatiu de Nike, tal com va dir Javier Faus a 'La Vanguardia' aquest cap de setmana. Nike dissenya dos models de samarreta, un amb patrocinador inclòs, l'altre sense, i fins al gener del 2016 no començarà a vendre les noves samarretes de la temporada 2016-17 als distribuïdors i grans centres comercials. De fet, fins al febrer o març no començarà a fabricar les equipacions, per tant, tenir tancat un nou patrocinador al més aviat possible no és per imperatiu de Nike.

8. Nike pagarà més?

Precisament, renegociar el contracte amb Nike és un dels grans cavalls de batalla de la directiva de Bartomeu. Una negociació que amb la renovació que va fer el president abans de l'estiu, ateny a Javier Faus i també el director general, Antoni Rossich. Aquesta temporada passda, Nike va pagar al Barça un total de 54 milions. Dividits en tres conceptes: 33 de l'acord de patrocini, 10 derivats de la venda de samarretes i altres productes que porten la marca Barça (el club cobra un 10% en royalties de cada venda) i 11 més de l'explotació directa que fa Nike a través de l'empresa FCBMerchandasing, l'encarregada, per exemple, de gestionar la botiga de l'esplanada del Camp Nou. Del total d'ingressos de FCBM, una part va per a Nike (la gran majoria) i una part per al Barça.

El Barça assegura que ja està negociant un acord amb la firma nord-americana per adequar el contracte, molt allunyat del que cobrarà el Manchester United amb Adidas (més de 90 milions anuals). Tot i això, hi ha veus dins del club que no troben lògic que el Barça signi ara, ja que després de no guanyar res la temporada passada està en una situació debilitada, i la primera oferta de Nike és a la baixa. Els tempos són importants, i el resultat final de l'operació anirà molt lligat als resultats esportius. Una possibilitat seria ampliar el 10% de royalties, i obtenir una millora en base a les vendes, que no estan garantides.

9. Què passarà amb els drets de televisió?

El Barça té oberts dos fronts pel que fa als drets de televisió, uns ingressos que li suposen el 30% del total. Ha de tancar el contracte per a la temporada 2015-16, que ho negocia de manera individualitzada, i el trienni 2016-19, en què els drets televisius es negociaran col·lectivament. L'acord per a la temporada que ve estava a punt de tancar-se amb Mediapro, però a l'últim moment va aparèixer Telefònica. El club té obertes les negociacions amb totes dues plataformes, i assumeix que qualsevol de les dues "garanteix 140 milions".

A partir del 2016, i amb la modificació de la normativa que impulsa el Secretari d'Estat, Miguel Cardenal, els drets s'hauran de negociar col·lectivament. El Barça manté que és ell qui ha liderat aquest procés, que ha de servir per mantenir els ingressos de l'entitat blaugrana però augmentar els dels clubs més modestos perquè la diferència sigui cada vegada inferior. Fonts del club asseguren que el global que pagarà la plataforma televisiva que es quedi els drets televisius hauria de pagar més de 1.000 milions anuals, quan ara el total volta els 600 milions.

10. Les seccions deixaran de perdre 40 milions anuals?

Les seccions van representar aquest passat any 50 milions d'euros, 40 dels quals no es van recuperar. El Palau és deficitari i el club busca nous mecanismes per recuperar part d'aquesta gran pèrdua. S'està negociant amb una marca alemanya que englobi i patrocini totes les seccions, tal com va explicar l'ARA. Una marca global, que se sumi als patrocinis de Serveto i Llet Nostra, els dos exclusius de Palau i que només aporten 500.000 euros, dels 132 en esponsorització que va ingressar el club el passat exercici.

Al Camp Nou hi ha moltes veus crítiques amb la falta d'estructura a Palau per potenciar la recerca de nous ingressos. No s'entén com una marca que té un pressupost de 50 milions, només té dues persones encarregades de buscar nous acords comercials i gestionar el millor possible tot el referent al màrqueting.

stats