BARÇA

Un Barça trapella camina cap al títol teixint complicitats (2-0)

Contra un Athletic sense ànima, Alcácer i Messi marquen els gols al Camp Nou

Leo Messi, després de marcar el segon gol del Barça / ÁLEX CAPARRÓS / GETTY

Quan un equip deixa de competir per passar a disfrutar, bona senyal. Sota un sol que insinuava l’arribada de la primavera, el Barça s’ho va passar pipa ahir contra l’Athletic (2-0), amb un joc alegre que semblava anunciar que amb el bon temps poden arribar títols. Malgrat que la segona part va ser un tràmit en què l’equip va preferir pensar amb el cap, sense fer esforços que tampoc calien, l’equip de Valverde fa un nou avanç cap al títol aprofitant l’ensopegada de l’Atlètic, ja a 11 punts, i basant-se en gestos de complicitat. Com els de Messi amb Dembélé. Com els de la graderia amb Iniesta i André Gomes. El barcelonisme, tip de passar fred els últims mesos, vol que torni el sol per sortir feliç als carrers. I el Barça va comportar-se així. Amb el sol, va jugar bé. I quan el fred va anar arribant, a la segona part, va limitar-se a deixar-lo passar, descansant, hibernant, conscient que arriba a l’aturada de seleccions en un moment dolç.

Va ser un triomf plàcid contra un Athletic poruc, en un partit jugat en una sola porteria i amb els rols ben definits: els uns atacaven i els altres patien. L’Athletic, ja eliminat d’Europa, encara un final de temporada que es farà llarg per a un projecte en què els millors jugadors s’han fet grans i els joves saben estar a l’altura dels que els han precedit. Però ahir el Barça, sense fer res de l’altre món, va convertir l’adversari en una joguina. Com si fos un cadell en mans d’un nen que fa el que vol amb la pobra bèstia espantada. Ziganda tampoc va ajudar deixant a la banqueta Iñaki Williams i Aduriz, dos dels seus millors homes.

Valverde, sense el sancionat Luis Suárez i el lesionat Sergio Busquets, va apostar per la màgia de Coutinho i les cames d’Ousmane Dembélé, amb Alcácer fent d’estilet. El davanter valencià pica pedra, conscient de les seves virtuts i limitacions, fent poques coses però amb encert: obre espais i remata. I els espais que obria els aprofitava un Messi molt endollat que va passar-se bona part del partit intentant ajudar Dembélé, donant-li assistències, cedint-li la pilota. Un líder que vol fer créixer els seus companys i que amb el seu joc treia de polleguera un Athletic que va tenir sort de no arribar al descans amb una golejada en contra. Messi, que al final del partit va tenir temps per xerrar amb un nen que va saltar a la gespa, durant el partit va adoptar Dembélé. I el francès creix a l’ombra d’un arbre amb les arrels tan fermes com l’argentí.

Amb Paulinho i Coutinho per davant d’un Rakitic que feia de Busquets, el Barça va evitar ser víctima de la mandra de jugar contra un rival espantat, i va estimular el joc amb bones combinacions, com en el primer gol, en què Alba, com és habitual, va fer la centrada a un Alcácer que tres mesos després va poder tornar a cridar “gol”. El segon va ser un d’aquells xuts des de la frontal de Messi marca de la casa. Un xut sec ajustat al pal. L’argentí ja els sol fer, aquests gols, com si fos en una atracció de fira en què xuta un cop i un altre, amb efectivitat, amb el repte de guanyar una joguina. Feliç, Messi va celebrar-ho amb un ball, prova que per als homes de Valverde el matx ja era un petit plaer dominical. “Hem jugat a un gran nivell, però no cal temptar la sort parlant del bon joc, el que cal és seguir en aquesta direcció”, deia Valverde, sempre prudent.

38 pals

porta el Barça en 47 partits

Entremaliat, el Barça disfrutava amb el joc. Messi va fer barrets, sotanes, arrencades i xuts secs, i va posar sobre la taula bona part del seu arsenal ofensiu. Darrere, Rakitic, que va fer un partit imperial, feia el que tocava, mantenint l’ordre. “Li poso una nota molt alta”, deia Valverder del croat. El primer temps va ser bufar i fer ampolles, amb xuts al pal i bones aturades de Kepa.

L’Athletic va intentar evitar la golejada amb algunes faltes, alguna picabaralla -especialment amb un Umtiti molt agressiu-, i amb el canvi d’Iturraspe per Beñat al descans. A la segona part els bascos van aconseguir tancar una mica la ferida. Pitjor ja no ho podien fer, i els deixebles de Ziganda van aconseguir allunyar una mica un Barça que de tant en tant feia aixecar de la cadira els seus aficionats amb els detalls d’un Coutinho feliç de poder manar al mig del camp i amb les curses d’un Dembélé que a la primera part va perdonar dos gols clars, demostrant que malgrat el gol al Chelsea encara necessita millorar quan toca xutar entre els tres pals rivals.

Valverde, en veure com el seu equip anava perdent grapa a mesura que també marxava el sol, va donar minuts a Iniesta, que va entrar per Dembélé per recuperar el control d’un partit en què l’Athletic, que havia fet entrar Iñaki Williams, havia deixat de patir però no tenia cap capacitat d’arribar a Ter Stegen. El canvi va permetre que el Camp Nou fes una declaració d’amor a Iniesta ara que el capità dubta sobre quin hauria de ser el seu futur. Un amor que també van rebre Coutinho, recompensat pel seu esforç quan va entrar Aleix Vidal en el seu lloc, i André Gomes, que va jugar tot just cinc minuts i va rebre una nova ovació. Des que el portuguès va verbalitzar la seva angoixa per no estar a l’altura de les expectatives, ha rebut l’escalfor d’un estadi que acompanya als seus jugadors.

Per al Barça el duel va ser un petit passeig cap al títol de Lliga. Una prova més superada, sense lesions, sense cansar-se gaire, sense enyorar Suárez ni Busquets. L’Athletic hi va ajudar, cert, com si fos una ombra d’aquell equip que no fa tant, amb Valverde de tècnic, plantava cara. També hi va ajudar l’Atlètic de Madrid, que va caure al camp del Vila-real i permet al Barça, que ja encadena 29 jornades sense perdre, tenir un coixí d’11 punts sobre el segon classificat. Ernesto Valverde, el tècnic tranquil, ja veu a prop la seva primera lliga espanyola.

Més continguts de