Al Barça sempre troben la pitjor manera de fer les coses
BarcelonaQuan un vaixell s’enfonsa, molts prioritzen salvar-se ells primer. I el Barça, de mica en mica, s’enfonsa. La directiva en culpa els jugadors i els futbolistes la directiva. I en la pugna entre la llotja i el vestidor, sempre cauen primer els entrenadors o els responsables esportius com Abidal, que, intentat reforçar la seva figura, va culpar la plantilla. Greu error. Especialment, perquè va fer enfadar Messi, que no està disposat a acceptar que s'insinuï que no treballava prou. Amb raó. Els jugadors ja no podien defensar Valverde, aquest gener, però l'havien salvat abans, quan la directiva el volia fer fora.
Quan creies que no es podien fer pitjor les coses, després de la manera de gestionar el relleu del tècnic i un mercat de fitxatges de gener sense cap ni peus, el Barça ens ha sorprès de nou amb un nou incendi. Tan malament ho està fent el club que han fet enfadar Messi. Ara toca calmar-lo, perquè si Messi segueix insatisfet, Bartomeu haurà de fer les maletes abans d’acabar el seu mandat. I l’actual directiva estarà morta. ¿Imagineu què passaria si Messi digués que marxa del club? Joan Gaspart semblaria un bon president al costat de qui sigui culpable d'una possible fuga de l'argentí.
L’actual directiva gestiona un llegat triomfant, el del millor Barça de la història, amb Messi com a fil conductor. Tenir un jugador com l’argentí, envoltat de futbolistes del nivell de Piqué, Busquets o Ter Stegen, ha permès seguir guanyant, seguir guanyant diners, gastats en jugadors que no han funcionat com Dembélé, Coutinho o Arda Turan. Però, malgrat tot, s’ha guanyat la Lliga, victòries que maquillen la realitat: el Barça ja no és el millor d'Europa, com s’ha vist a la Champions. Aquesta és la clau. No és que el Barça sigui un club perdedor. És que hauria pogut ser el millor d'Europa. Guanyant tants diners, amb aquests jugadors, s'ha perdut una oportunitat per omplir l'estadi de trofeus internacionals. Messi ho sap. Més de quatre anys perduts.
Ja no existeix la figura del vicepresident esportiu, tampoc la del director esportiu... I Bartomeu ha anat cremant figures de secretari tècnic. De Zubizarreta a Robert Fernández, Pep Segura i, segurament, ara Abidal. El francès, sense experiència en aquest càrrec, va ser contractat perquè coneixia els jugadors, per millorar la relació amb el vestidor i, de passada, tenir una cara estimada al seu costat. La directiva, de fet, ha fet un esforç per fitxar cares conegudes per amagar les seves vergonyes. Xavi i Puyol van dir que no. Valdés va durar poc. Altres cromos aguanten, com Kluivert. I Abidal, un cop ha parlat en unes entrevistes que havien de reforçar la seva figura, ha deixat clar que no està a punt per a aquesta responsabilitat. Convertit en un piròman, ha incendiat encara més un vaixell a la deriva. En ocasions, no es tracta de posar cares conegudes. Cal gent preparada, encara que siguin menys famosos.
Però el Barça necessita cortines de fum per tapar la crisi interna. Una vella tàctica, com la utilitzada amb el nom de Cruyff, a qui han dedicat estàtues i estadis, per tapar la gestió del futbol base, on cada cop arriben més fitxatges estranys per al filial. No es tracta de fer servir el nom de Cruyff. Es tracta de creure en les seves idees.
Només un miracle pot salvar la temporada. Amb Messi, però, tots sabem que els miracles existeixen. Ara, si l’argentí és capaç de guanyar la Champions, salvarà aquells que s’han fet un fart de dir que la culpa és dels jugadors, aquells que diuen que Messi mana massa, quan l’argentí veu com s’han fet operacions de mercat que no li fan el pes. Ironies del destí, només Messi pot salvar un projecte que, de mica en mica, s’encamina cap al desastre. Aquest any tindrem miracle o una revolució en què cauran més caps, a part del d’Abidal. No descarteu eleccions.
