El Barça, presoner de la por a fracassar

BarcelonaLa junta directiva del Barça té por de perdre el poder, ara que de mica en mica escalfen motors per unes eleccions previstes, en teoria, per a l’any 2021. Els directius tenen por de no poder defensar una candidatura continuista, perdent amb Víctor Font o un Joan Laporta que els espanta, ja que en cas de guanyar, potser arribaria amb ganes d’aixecar estores, després de tot el que ell va passar amb l’acció de responsabilitat iniciada per Sandro Rosell. Josep Maria Bartomeu té por d'una nova emprenyada de Messi, o que marxi. I també té por de perdre la segona assemblea per decidir sobre la reforma del Camp Nou, el famós Espai Barça, ara que ha descobert que els socis s’ho miren tot amb cura, votant en contra d’algunes propostes a l’assemblea de compromissaris els últims dos anys. I l’àrea econòmica té por de no poder quadrar els números, veient tot el que es gasta darrerament.

Els jugadors, per la seva banda, tenen por de perdre els partits. De no seguir guanyant títols. Saben que abans aconseguien acabar triomfant tant els dies en què brillaven com aquells en què no jugaven bé, com va passar en nits recordades com aquella de Stamford Bridge. Ara, en canvi, perden els partits importants que juguen bé, perquè els rivals saben que el Barça ja no és immortal. Messi també té por. Por de no guanyar més Lligues de Campions. Por de veure com cada estiu es continuen gastant diners en operacions de mercat que no serveixen per regnar a Europa. Griezmann té por de seguir perdent pes, acabant a la banqueta o a la llista de transferibles, com li va passar a Coutinho, i com els passa a altres jugadors de la plantilla. Frenkie de Jong, per la seva part, té por d’haver-se equivocat deixant l’Ajax. I Éric Abidal? Després de les seves declaracions fora de lloc, té por de perdre el càrrec ara que li toca buscar un davanter sense gaires opcions sobre la taula.

Quan la por et controla, mala peça al teler. En l’esport, sempre és millor jugar amb la motivació de voler guanyar que no pas amb la por de perdre. Tenir confiança en els companys, pensar que, passi el que passi, tens opcions de triomfar. Optimisme, ambició, cruyffisme. El Barça actual, en canvi, viu espantat imaginant que les coses poden anar pitjor. El fantasma de Roma o Anfield es passeja per un club que aconsegueix fingir unitat, quan per dins s’esquerda. Només els bons resultats poden evitar fer realitat les pors de tothom. Aquest és el repte de Setién, que no és culpable de res. El seu repte és allunyar la por, per salvar caps.