BARÇA

Suárez se suma a la festa dels més joves (5-2)

Ansu Fati enamora al Camp Nou amb un gol en un partit rodó del Barça

Suárez se suma a la festa dels més joves (5-2) / ALBERT GEA / REUTERS

Beneïda joventut. Beneïts joves, amb la seva capacitat de pujar sense por a un escenari on milions de persones et miren. Els més joves van encarregar-se d’allunyar fantasmes del Camp Nou ara que toca travessar aquest desert que és l’absència de Messi. Amb un partit antològic d’Ansu Fati, el vigent campió de Lliga es va treure de sobre el València (5-2) amb una golejada que permetrà volar cap a Dortmund sense nervis a la panxa, sense por. I, de pas, aquests joves van donar pistes sobre com podria ser el futur el dia que ja no hi siguin alguns d’aquests gegants que han fet del Barça una màquina de guanyar títols.

Ningú podrà negar que, de moment, el Barça és ben regular. Juga malament fora de casa i es diverteix al Camp Nou. Si contra el Betis l’equip va enamorar, contra el València en tot just cinc minuts va clavar dos mastegots a Albert Celades per donar-li la benvinguda a la banqueta d’un València que ja tenia prou fenia a centrar-se en el joc, després de tot el que ha viscut aquesta setmana. En pocs minuts, Ansu Fati i Frenkie de Jong ja havien fet dos gols, intercanviant-se papers. Assistència de l’holandès primer, i assistència del de Guinea Bissau després. Valverde els va fer jugar de titulars, demostrant que aquesta temporada aprofita les lesions d’algunes vaques sagrades per donar més minuts que mai als joves de La Masia. Carles Pérez, més apagat, va completar el trident al costat de Fati i de Griezmann. Dos jovenets i un milionari. El francès va acabar una mica frustrat, sense acabar de trobar el seu lloc, veient com cada cop que s’il·luminava un flaix era per perseguir Ansu Fati, que amb 16 anys va jugar un primer temps tan engrescador que tot el Camp Nou protestava cada falta que li feien com si fos el seu fill qui anava a terra.

El futbol és un esport democràtic sobre la gespa, ja que permet que un nano de 16 anys planti cara a homes que li doblen l’edat. Al futbol no et demanen cap carnet ni que siguis major d’edat per poder sortir al terreny de joc. I Fati, un juvenil que encara no ha jugat mai amb el filial, va trigar dos minuts a marcar el seu primer gol a l’estadi, quan va olorar a la perfecció on aniria la pilota i es va esmunyir entre uns defenses un pam més alts que ell. Després d’uns dies complicats, amb Messi dient-hi la seva, la directiva apagant focs i el nom de Neymar encara present, van ser els joves els que van encarregar-se de posar les coses a lloc. Jugant d’interior dret, De Jong va sentir-se més còmode que mai i va marcar el 2-0 en una de les nombroses accions en què els interiors aprofitaven els espais que creava Griezmann. El València va sortir amb un 4-4-2 molt defensiu, però sense davanter centre rival. Els visitants no sabien molt bé qui seguir i perseguien ombres.

El triangle format per De Jong, Arthur i Busquets va controlar el ritme de joc en tot moment, acompanyat per la verticalitat d’Alba i Semedo al lateral. El València només va portar perill quan va aconseguir córrer, i en una d’aquestes accions Gameiro va fer el 2-1, un gol que no va fer desviar el Barça del seu rumb, malgrat alguns problemes per recuperar quan tocava córrer cap a la porteria de Ter Stegen. Però si a la primera part Fati i De Jong van ser els millors, a la segona els veterans van entendre el missatge i van acabar l’obra. Primer, Piqué va aprofitar un errada de Cillessen, que va tenir un retorn dolorós al Camp Nou, i després Luis Suárez va marcar en la primera pilota que va tocar. Una forma de recordar als més joves que van pel bon camí, però que els galons encara els porta ell. Rakitic, en canvi, es va fent a la idea que la seva poltrona ara l’ocupa De Jong. Llei de vida, al futbol: el temps t’acabava condemnant al purgatori de la banqueta mentre nous ídols neixen al terreny de joc. El croat, que va entrar a la segona part per donar descans a l’holandès pensant en la Champions, és un dels damnificats de la forta competència al mig del camp d’un Barça on De Jong imposa la seva llei. Contra el València no va perdre ni una sola pilota.

Tan bé ho va fer el Barça que va poder descansar els últims minuts mentre Valverde feia jugar Griezmann a l’esquerra per treure les conclusions que no va poder treure durant la pretemporada. Els joves van obrir la porta i, amb Suárez, autor també del cinquè gol, van entrar fins a la cuina del València per permetre al barcelonisme arribar amb més optimisme a l’escenari on es decidirà la sort de tot aquest projecte: la Champions.

Més continguts de