Griezmann alça la veu per reclamar el seu lloc (5-2)

BarcelonaEl cap d’Antoine Griezmann pensa molt ràpid. El francès imagina escenaris, escriu guions. Si fa un any va decidir anunciar que no vindria al Barça amb un petit curtmetratge que va provocar que fos escridassat per l’afició blaugrana quan va jugar amb l’Atlètic, uns mesos més tard ja tenia pensat com demanaria perdó quan arribessin els primers gols al Camp Nou. I ho va preparar. A l’inici de la segona part, va enviar la pilota al fons de la xarxa amb un xut preciós i va acabar a un banderí de córner, on un treballador li va donar un munt de confeti, blau i grana, que Griezmann va llançar al cel barceloní com si fos una estrella de la NBA. Sense Messi, Suárez i Dembélé, el Barça sabia que podia fer-se mal, si perdia amb el Betis. Però Griezmann va aprofitar aquestes baixes per ocupar el centre de l’escenari, on il·luminat per tots els focus va alçar la veu recordant que ha arribat per triomfar. I que potser no cal fitxar Neymar.

Un segon temps deliciós va servir per oblidar la grisor de Bilbao i per fer riure Messi, que s’ho mirava tot envoltat dels seus fills a la graderia. El Betis va convertir-se en l’ase dels cops d’un Barça que va insinuar durant la primera part tot el que va fer a la segona, quan l’equip de Valverde va deixar grogui els andalusos amb tres gols en 12 minuts, que van premiar el bon joc d’un Barça que per moments semblava ser un equip diferent d’aquell derrotat a San Mamés. Griezmann, jugant de fals nou, va utilitzar el partit per acabar de convèncer els pocs barcelonistes que encara renegaven d’ell, però ho va fer envoltat per un grup de joves amb molt per reivindicar. Carles Pérez, amb el seu primer gol al Camp Nou, va convertir cada cursa que feia amb la pilota lligada al peu en una defensa de La Masia. Rafinha va donar continuïtat a les bones sensacions que ja va tenir a Bilbao i, per darrere, Sergi Roberto i De Jong van tenir el control del matx en tot moment el dia que Rakitic s’ho mirava des de fora. El croat, que ja porta dos partits a la banqueta, encara l’última setmana del mercat de fitxatges amb la sensació incòmoda de saber que més d’un, al club, estaria encantat de vendre’l a la Juve. I, de fet, sense Rakitic el mig del camp va rutllar. Sergi Roberto va donar assistències de gol, De Jong va sentir-se més acompanyat que a Bilbao i per darrere, Sergio Busquets, que va fallar en el gol del Betis, va centrar-se per recuperar el seu millor nivell de joc.

Al Barça, tot sol magnificar-se. Perdre per primer cop des dels anys 60 les dues primeres jornades de Lliga hauria provocat un petit incendi en un club on sempre s’exigeix jugar bé, a més de guanyar. I malgrat que Nabil Fekir, un jugador deliciós que gairebé sol va mantenir viu el Betis en atac, va fer el 0-1 en el primer atac dels sevillans, el Barça gairebé mai va desconcentrar-se, amb un joc alegre en atac amb què la pilota va tornar a rodar ràpida per la gespa del Camp Nou. Griezmann, convertit en un corcó capaç d’aparèixer per on volia. El francès per moments era a la zona on sol ser Luis Suárez, però acte seguit apareixia a les zones on Messi sempre regna. Sense ells, Griezmann es va convertir en la clau de volta sobre la qual ballava la resta de l’equip, amb un munt de permutes de posició que van convertir el partit en un petit malson per als bètics. Just abans del descans, quan el 0-1 amenaçava en convertir aquesta propera setmana en un viacrucis per a la directiva, Sergi Roberto va trepitjar fort al mig del camp, on vol seguir jugant, i Griezmann va empatar estrenant-se com a golejador. Però no va celebrar el gol, conscient que tindria temps per donar la volta al marcador.

Dit i fet. Griezmann va trigar ben poc en fer el 2-1, un d’aquells gols en què el talent individual decideix, perquè només ell va veure la trajectòria del seu xut des de fora de l’àrea, donant inici a la festa d’un Barça on Valverde, més valent aquesta temporada en la seva presa de decisions, va encertar del tot. El granollerí Carles Pérez va fer el tercer, premi al seu bon partit formant trident amb Griezmann i Rafinha, Alba va inventar-se el quart després d’una jugada de Busquets, i Vidal, que havia entrat a la segona part, va fer el cinquè. Tot era tan bonic, tan perfecte, que Valverde va entendre que era el moment de convertir el jove de Guinea Bissau Ansu Fati en el segon debutant més jove a la Lliga del Barça. Fati va abraçar-se amb Pérez, i en els pocs minuts que va ser al terreny de joc, aquest noi de 16 anys gairebé va marcar el seu primer gol sota la mirada de la seva família. Una família que va deixar la seva terra perseguint una vida més digna, sense imaginar que Albert Puig els visitaria a casa seva, a Sevilla, per portar el seu fill a un Camp Nou on tot és possible quan es confia en els joves. La filosofia que ha fet gran un club que, per donar continuïtat a la festa, avui inaugurarà l’estàtua d’un Johan Cruyff que de ben segur hauria gaudit amb aquest partit.