BÀSQUET

El Barça Lassa s’encomana al llegat dels seus pioners

L’equip blaugrana va guanyar el primer títol de Lliga fa 60 anys

Després que la Lliga de bàsquet comencés amb dos títols dels Reial Madrid, el Barça va estrenar el seu palmarès ara fa 60 anys. La temporada 1958-59 l’equip blaugrana, que estava entrenat per Jaime Isal, va aconseguir l’èxit amb una plantilla formada per Jordi Bonareu, Nino Buscató, Joan Canals, Raúl Cano, Alfonso Martínez, José Luis Martínez, Jaume Mateu, Josep Maria Meléndez, Josep Miró i Roberto Plana. El conjunt culer va acumular 20 victòries i 2 derrotes en una campanya que va finalitzar el 8 de març.

Primer ‘match-ball’ per al Reial Madrid

El Reial Madrid tindrà avui (21 hores, #Vamos) la primera oportunitat per revalidar el títol de campió de la Lliga Endesa. El Barça Lassa, que encara lamenta l’oportunitat que dilluns va deixar escapar, necessita tres victòries consecutives per evitar l’èxit blanc i fer història, ja que mai un equip ha aconseguit remuntar un 2-0 en contra en una final de l’ACB. El conjunt blaugrana s’aferra a l’energia del Palau Blaugrana i a la pissarra de Svetislav Pesic per intentar la remuntada contra un rival al qual ja va prendre el títol de la Copa del Rei.

El màxim anotador d’aquell equip mític va ser Alfonso Martínez, però la plantilla estava plena de jugadors que han passat a la història del bàsquet català, com ara Nino Buscató i Jordi Bonareu. “Només vaig jugar una temporada al seu costat, però va ser prou per deixar-me clar que era un jugador especial, un avançat al seu temps. Vam guanyar la Lliga i la Copa amb el Barça amb un equip titular molt definit en què cadascú sabia el seu paper”, recorda Buscató, que actualment és comentarista de la Cadena SER. “Aleshores no s’havia inventat la pissarra dels entrenadors i els jugadors teníem llibertat absoluta per decidir què volíem fer”, recorda Bonareu, que era un anotador compulsiu. Durant un partit contra el Reial Madrid, Antonio Díaz Miguel se li va acostar abans de dos tirs lliures decisius per posar-lo nerviós. “No perdis el temps, que saps que els anotaré”, va ser la resposta. I ho va fer. “Quan llançava tirs lliures anàvem tots a defensar perquè sabíem que no fallava”, recorda Buscató.

L’any 1956 els Syracuse Nationals, els campions de la NBA, van visitar Barcelona per disputar un partit contra la selecció catalana. “Van riure molt quan els vaig dir que amb la meva alçada -1,92 metres- no jugava de base, sinó de pivot. Dolph Schayes, la gran estrella d’aquell equipàs, em va dir que si era capaç d’anotar-los 20 punts em regalaria unes botes i una pilota americana. Em feia molta il·lusió perquè aquí no se’n trobaven. Li vaig contestar que faria 25 punts. I van ser 28”, recorda Bonareu, que va penjar les botes de manera prematura perquè el seu pare va emmalaltir i havia de dedicar-se al negoci familiar. La decisió li va impedir fitxar pel Reial Madrid, equip al qual ja havia donat la seva paraula. “Els jugadors nord-americans mai havien vist un jugador com aquell”, explica Nino Buscató, un dels grans noms propis que va col·laborar en el llibre que amb l’ajuda de Manu Moreno va publicar Bonareu: Com aprendre i jugar fàcil a bàsquet (Redbook).

Dues dècades després, Josep Lluís Núñez va fitxar Bonareu per dirigir la secció de bàsquet del Barça. “Érem veïns de seient a la tribuna del Camp Nou i vèiem junts els partits de futbol. Havíem parlat de bàsquet i ell coneixia les meves idees. Un dia, quan ja havia guanyat les eleccions, Antón Parera em va dir que el president volia reunir-se amb mi. Em va proposar fer-me càrrec del bàsquet i li vaig dir que li crearia complicacions, que no volia que manessin cap dels directius que llavors s’encarregaven de les seccions i que hi hauria una revolució a l’equip. Em va donar carta blanca i va començar el projecte”, explica Bonareu, que amb un pressupost de 60 milions de pessetes va posar fi a l’hegemonia del Reial Madrid. Aconseguit l’objectiu, va tornar a plegar de manera prematura. Amb l’orgull intacte.

No tots els integrants d’aquella mítica plantilla de la temporada 1958-59 segueixen vius. És el cas de Joan Canals, que va morir a inici de l’any passat. Joanet, com era conegut de manera afectuosa, va fitxar pel Barça l’any 1957. Entre els seus èxits destaca el doblet de Lliga i Copa (1959). Durant la seva etapa blaugrana, l’equip disputava els partits a sota de la graderia del camp de les Corts. El seu salari era de 60.000 pessetes per temporada. A Can Barça, Canals va coincidir amb Nino Buscató. “És el millor jugador que mai he vist”, va sentenciar anys després.

Més continguts de