El Barça de l’any passat i aquest Madrid no segueixen línies paral·leles

PeriodistaBenítez està sentenciat. Florentino ja ho ha decidit. Segurament l’aguantarà fins a final de temporada, però no hi ha marxa enrere. És el mateix que va decidir l’octubre del 2009 quan Pellegrini va perdre contra l’Alcorcón a la Copa. I exactament el que va pensar la temporada passada quan Ancelotti va perdre al Calderón per quatre a zero, hores abans que Cristiano trenqués tarimes amb el seu amic Kevin Roldán. Ara aquest 0-4 amb el Barça l’ha sentenciat. Bé, potser si guanyés un triplet Florentino canviaria d’opinió, però tampoc ho podria assegurar.

Hi ha un corrent madridista que vol buscar paral·lelismes entre aquesta temporada i l’anterior. Però amb els papers canviats. És a dir, l’any passat el Madrid va començar imperial, amb una ratxa de victòries consecutives de rècord, amb un Cristiano pletòric, amb un equip campió del món al Mundial de Clubs que va guanyar el Barça a la primera volta i va ser campió d’hivern. I, a més, amb els blaugranes en crisi absoluta, amb Luis Enrique penjant d’un fil i amb la destitució del secretari tècnic Zubizarreta. Ara s’ha girat la truita. El Barça està imparable, batent rècords, el trident golejant, el Madrid golejat i la possibilitat de ser campions del món d’aquí unes setmanes. I el títol de campió d’hivern a tocar.

Els madridistes somien que es repeteixi la història però a l’inrevés. Que la contundent victòria del Barça al Bernabéu sigui el seu Anoeta. Que la remuntada a la segona part del campionat sigui èpica i que la undécima arribi de les mans de Benítez. Un Benítez que es penedeix plenament de no haver seguit els seus principis al clàssic. Ara ho té clar, morirà amb les seves idees. Ho va demostrar al mateix partit contra el Barça quan va substituir James per Isco i amb l’onze posterior de la Champions, en què va deixar el colombià a la banqueta. Segueix creient en la seva disciplina i en la seva aposta. Fins al final, amb un 4-4-2 i tornant a pensar primer que no et marquin abans de marcar.

Però en aquest paral·lelisme amb la temporada passada hi ha dos factors que fan que la història no es pugui repetir. El primer és que Bartomeu va convocar eleccions després del desastre d’Anoeta, i Florentino Pérez no en té cap intenció. I el segon és, com he dit, que el Barça va destituir Zubizarreta. El Madrid tampoc ho podrà fer, perquè el mateix president és qui ocupa el càrrec de secretari tècnic i no el veig destituint-se a ell mateix.