16/04/2018

Barça i Madrid, al racó de pensar

2 min
Barça i Madrid,  al racó de pensar

BarcelonaLa desfeta del Barça a Roma ha plantejat un encès debat sobre el nivell real del club quan juga a Europa. Tot i tenir Messi, ja són molts anys sense ser competitius quan arriben l’abril i el maig, i això ha fet que moltes veus s’alcin per advertir que el Barça ja no està entre els millors del continent. Un discurs que xoca amb els resultats a Espanya, on si no hi ha un daltabaix inesperat els catalans sumaran la seva setena Lliga en deu temporades. La millor ratxa de la història. Un domini insultant que no ha anat acompanyat dels mateixos resultats a la Champions.

Ara bé, el mateix examen de consciència que ha de fer el Barça per tornar a ser competitiu a Europa també l’hauria de fer el Madrid a Espanya. Òbviament, es fa difícil sostenir aquest argumentari si els blancs guanyen novament la Champions, però si s’agafa perspectiva i s’aparca la passió tots dos haurien d’asseure’s al racó de pensar. La línia que separa el fracàs de l’èxtasi ha sigut molt fina en el cas del Madrid. Sense aquell punt de fortuna en el temps afegit -fruit de la inesgotable fe blanca- o sense aquella decisió arbitral decisiva, al Bernabéu haurien pogut passar de llarg Cibeles per acabar la temporada en blanc. El Madrid s’ha acostumat a llançar una moneda enlaire, i gairebé sempre els ha tocat cara, però quan s’ha tractat de regularitat, en què els errors i la sort juguen un paper secundari, el Barça els ha superat. Per tant, l’examen de consciència no ha de ser patrimoni culer i, si ho és, ja s’ho faran a Madrid, sabent que la moneda pot començar a caure del costat contrari.

El que sap més greu en el cas dels blaugranes és que aquesta pèrdua de pes a Europa va lligada a la pèrdua del que l’havia fet dominant a la Champions. El mig del camp és probablement la línia en la qual s’ha d’actuar més per revertir la dinàmica. Si mires la plantilla, on més pot millorar l’equip és al mig del camp, allà on s’havia gestat el millor Barça. La porteria no es posa en dubte. La defensa, si Umtiti es desperta, té un nivell altíssim. A dalt hi ha Messi i Suárez. I, en canvi, al mig del camp els únics que podrien estar entre els millors del món a la seva posició són Busquets i un Iniesta que està donant els últims minuts de glòria al Camp Nou. L’equip, per noms però també per voluntat, perquè s’ha fugit de la idea, ha perdut pes allà on no es podia fer ni un pas enrere. A poc a poc, legitimat pels resultats, el Barça s’ha anat allunyant d’allò que el feia únic, i millor. Ara toca tornar-hi, i Valverde, tot i la patacada de Roma, ho podrà fer reforçat per una Lliga -i potser una Copa- no gens menyspreable per arrencar un projecte.

stats