Saber perdre i aprendre de les derrotes

BarcelonaLuis Enrique va ser escollit per ser el nou entrenador del Barça, ja que té prou caràcter per prendre decisions valentes. De Martino es deia que li costava imposar-se al caràcter dels jugadors. De Luis Enrique es diu que té prou caràcter per gestionar l'equip d'acord amb una meritocràcia en que els jugadors juguen si ho fan bé, i no pas si tenen més pes al vestidor. L'alineació del Bernabéu va sorprendre, ja que jugaven les 'vaques sagrades', com si abans del partit important Luis Enrique s'hagués moderat.

Segueixo pensant que Ancelotti li va guanyar la partida al tècnic asturià, però que les raons que van portar Luis Enrique a fer aquella alineació eren purament esportives. Buscava evitar els ensurts de París, i la jugada no va funcionar. Xavi va patir a Madrid, cert, però darrerament jugava bé i Rakitic havia patit a França. Luis Enrique buscava solucions retornant als orígens i no va anar bé. Res més. La derrota de Madrid doncs, és una gran oportunitat per seguir creixent, per seguir millorant, per seguir aprenent.

Acompanyat d'un cos tècnic metòdic i valent, Luis Enrique és el tècnic ideal per fer els canvis que toqui, prendre les decisions i intentar fer créixer l'equip sense fer cas de les veus pessimistes d'alguns aficionats, les crítiques oportunistes de vells enemics, els periodistes que canviem d'opinió cada tres dies o els qui fan seva la teoria de sor Lucía Caram i creuen que va ser un robatori. Luis Enrique i el Barça saben que cal millorar, que cal autocrítica interna i fermesa de cara a l'exterior. Que cal aprendre, cal caure per aixecar-se amb més ganes. Els bons resultats de l'equip abans del clàssic, amb una porteria que no rebia gols però sí ocasions, havien aixecat una aurèola al voltant del Barça irreal: aquest equip necessita temps, necessita derrotes i necessita curar-se ferides per poder ser el millor de nou. Necessita acabar una transició que no va començar bé. Necessita un líder valent, que prengui decisions, encara que algun dia, com al Bernabéu, no siguin les correctes. Ens queda confiar en un cos tècnic jove i atrevit. O deprimir-nos si fem la suma de culpables segons el que s'ha pogut llegir aquests dies, tant a la premsa com les xarxes socials.

El barcelonisme té una capacitat teatral magnífica per cremar-ho tot quan es perd. Però 48 hores més tard començo a pensar que aquesta derrota pot ajudar molt. Per ser més realistes sobre el nivell de l'equip i per poder fer-se més forts en aquesta llarg camí per trobar un nou estil amb nous protagonistes. Cal saber perdre. I costa molt, quan has viscut anys de glòria. Però la derrota forma part de l'esport i és un factor clau per entendre les victòries.