El Barça viatja al Japó abans d’hora i acaba noquejat al tatami

BarcelonaAl minut 62 el Barça ja era al Japó. De fet, gairebé des de l’inici del partit contra el Dépor semblava que el conjunt blaugrana s’havia enfundat el quimono. El Barça va recuperar la versió de l’inici de la Lliga i va acabar perdent dos punts contra els gallecs, després de desaprofitar un 2 a 0 favorable. El Deportivo va travar el joc per convertir l’última jornada abans de viatjar al Mundial de Clubs en una tarda espessa, sense excessius somriures, i una dosi de patiment i decepció gegants al final del partit, després que els gols de Messi i Rakitic no servissin per a res. El Barça, acostumat durant les últimes setmanes a dansar al ritme de Neymar, va trobar a faltar el desequilibri i frescor del brasiler, i a poc a poc es va anar diluint fins que, quan se’n va adonar, havia perdut dos punts i ja no era a temps de marxar cap al Japó amb un somriure.

Un rival dur

El Deportivo de Víctor Sánchez del Amo no té la qualitat del Superdépor d’Arsenio Iglesias que va competir amb el Barça i el Madrid a mitjans dels 90, ni tampoc l’equip compacte que va armar Jabo Irureta per guanyar la Lliga. Ni el voluminós Jonathan Rodríguez té la finor del 36 de peu de Bebeto ni Bergantiños abasta camp com Mauro Silva i, per descomptat, cap jugador té l’esquerra de Fran. Però tampoc el Dépor és el de l’any passat, que va salvar-se del descens en l’última jornada, precisament al Camp Nou. Els corunyesos són un equip rocós, que executa les idees del seu jove entrenador a la perfecció, uns conceptes que el tècnic va aprendre d’aquell equip campió de l’any 2000 del qual ell va formar part.

El Dépor va venir a Barcelona a desesperar el Barça, però sense renunciar a intimidar els blaugranes quan podia llançar els puntes en velocitat. Sánchez del Amo va dividir el seu equip en dues parts ben diferenciades, set homes parapetats davant el porter Germán Lux, i tres peces a dalt per fixar la defensa del Barça. Fayçal, de fet, un migcampista, es va oblidar de tancar línies al costat de Bergantiños i es va centrar a convertir-se en l’ombra de Busquets allà per on anava el de Badia. Un plantejament valent que es va sumar a la falta de velocitat i inspiració del Barça, absent de solucions per dins, orfe del desequilibri de Neymar. La millor ocasió del primer temps la van tenir els visitants, quan van desplegar-se per la banda dreta i la centrada precisa de Juanfran la va desaprofitar l’uruguaià Jonathan, que després d’un control llarg va veure com Claudio Bravo li guanyava el duel.

Després de mitja hora de joc Luis Enrique va convocar concili defensiu per resoldre el difícil jeroglífic que havia esbossat el rival. Aprofitant una aturada del joc, l’asturià va reunir durant més de mig minut Mascherano, Piqué, Busquets i Alba per trobar solucions i aconseguir imprimir un altre ritme a un partit poc estètic i menys elèctric.

Però, si falla el col·lectiu, sempre queden les individualitats. Orfe d’alegria i brillantor, mig enredat en l’atapeïda trama que teixia el Dépor, el Barça va trobar el desequilibri a pilota aturada. A pocs minuts per al descans, Messi va colpejar amb rosca una falta llunyana que va fer impossible l’estirada de Lux. La pilota va entrar per l’escaire que tan bé té localitzat l’argentí.

Rakitic troba l’escletxa

A la represa, el partit va arrencar amb la mateixa dinàmica, lenta i cansosa, fins que, superada l’hora de joc, Ivan Rakitic va saber llegir el plantejament rival per trobar-hi una escletxa. Amb el conjunt gallec dividit en dues parts, el croat va col·locar-se a l’espai intermedi, aprofitant que la defensa estava reculada a prop de Lux, i va xutar des de la distància per sorprendre els corunyesos i situar un 2 a 0 que semblava que sentenciava un duel espès. Ni de bon tros.

Quan els blaugranes van veure’s amb una distància prudent al marcador van abaixar encara més les revolucions, que ja de per si eren baixes. El Dépor va sumar efectius en atac, mogut per Cardoso, un jove del filial que va entrar a la segona meitat per agitar el partit i subministrar pilotes a Lucas Pérez, en una de les quals el portuguès va trobar el golejador gallec, que va superar Bravo amb la cama esquerra. Quedava un quart d’hora i el fantasma de l’empat que va irrompre a Mestalla fa una setmana va planar novament sobre el Camp Nou.

Dos punts que s’esfumen

I, per segona vegada consecutiva, el fantasma va espantar fins i tot els més valents. Aquest cop, a diferència de València, el Barça s’ho va buscar. Pèrdua de Busquets a la primera línia de construcció quan faltaven cinc minuts per acabar i Bergantiños creua un fort xut que emmudeix l’estadi. Mascherano i el mateix Busquets es van quedar estirats a terra, de bocaterrosa, conscients del mal que provoca la pèrdua d’aquests dos punts. Tot el camí fet durant les primeres 13 jornades, amb victòria inclosa al Santiago Bernabéu, se’n va anar en orris, ja que l’Atlètic de Madrid pot igualar avui el Barça al capdamunt de la classificació, i el Madrid situar-se només a dos punts. En el poc temps que quedava, el Barça es va encomanar a Messi, per si l’argentí agafava prestat el vestit de superheroi dels seus dos fills, amb qui es va fotografiar divendres, disfressats de Superman. No hi va ser a temps, la kriptonita que el dia del Las Palmas va ferir el davanter encara no permet que el superheroi voli.