BARÇA

Un Barça cada cop més francès

Amb l’arribada d’Antoine Griezmann, a la plantilla hi ha cinc futbolistes amb nacionalitat francesa, un fet sense precedents al vestidor blaugrana

Després de la final de la Lliga de Campions del 2006, que el Barça va guanyar a l’Arsenal, Thierry Henry va renunciar a venir a Barcelona quan ho tenia gairebé tot fet amb l’entitat catalana. L’atacant francès acabaria fitxant un any després per una plantilla en què ja hi havia el seu compatriota Lilian Thuram i a la qual també va aterrar el mateix estiu Éric Abidal. Més d’una dècada després, és Antoine Griezmann qui ha arribat al Barça un any després del que estava previst. En aquest cas, l’exjugador de l’Atlètic de Madrid s’ha sumat a una plantilla de la qual Abidal és el secretari tècnic i en què ja hi ha quatre compatriotes seus vestint de blaugrana.

L’interès del Barça per Griezmann no era nou -Pep Guardiola el va voler per al filial quan tenia 20 anys, tal com relata l’atacant en el seu llibre Antoine Griezmann. Detrás de una sonrisa -, però amb la seva arribada s’amplia fins a cinc la xifra de futbolistes amb nacionalitat francesa al primer equip blaugrana. El jugador nascut a Mâcon és el 25è jugador francès que s’incorpora a la disciplina blaugrana i, amb cinc, l’actual plantilla és la més afrancesada de la història de l’entitat catalana. De fet, si Marc Cucurella -per qui el club va fer efectiva ahir un opció de recompra de 4 milions a pagar a l’Eibar- no segueix al Barça, la xifra de jugadors francesos i catalans s’equipararia al primer equip.

Actualment hi ha cinc catalans amb fitxa del primer equip: Piqué, Alba, Busquets, Roberto i Aleñá, més Cucurella, amb un futur incert al Barça. De francesos, a banda de Griezmann, hi ha Umtiti, Dembélé, Lenglet i Todibo. Són les dues nacionalitats més representades al vestidor amb permís dels brasilers, ja que, amb l’arribada del porter Neto, actualment també són cinc: Arthur, Coutinho, Malcom i Rafinha. En aquest cas, però, només Arthur té la continuïtat garantida.

“Hi ha un gran treball a França”

“Hi ha un gran treball al futbol francès. Són els vigents campions del món, amb un Mbappé que va fer un gran Mundial, però porten anys fent bona feina ja des de les categories inferiors”, valora el periodista i analista Tomàs Martínez. “A més, el futbol francès està traient perfils molt determinats, com és el cas de centrals molt poderosos físicament, però alhora amb bona lectura del joc. A les categories inferiors també tenen bons migcampistes, extrems veloços, davanters amb gol... Hi ha pedreres que treballen molt bé, com la de l’Olympique de Lió”, relata Martínez, que també esmenta la cohesió que s’ha aconseguit en la varietat d’orígens ètnics. “Hi ha un equilibri entre futbolistes molt forts físicament per característiques d’origen demogràfic amb jugadors formats en potents centres de formació europeus”.

Martínez no veu com una sorpresa que hi hagi cinc francesos al Barça: “És una nacionalitat que va a l’alça i que està molt cotitzada. A més, hi ha perfils molt sol·licitats, com el de central. La barrera idiomàtica tampoc és molt severa i és un mercat que deixa bons futbolistes a un preu assequible si els portes de la lliga francesa, com va ser el cas d’Umtiti”.

Una situació repetida en l’handbol

La particularitat de la plantilla de futbol es viu també en la secció d’handbol del club. De fet, l’equip que entrena Xavi Pascual compta amb més jugadors francesos que catalans -però no espanyols-. La francesa és la segona nacionalitat del vestidor, amb Ludovic Fabregas, Thimothey N’guessan, Cedric Sorhaindo i Dika Mem. Pel que fa als espanyols, la plantilla compta amb Víctor Tomás, Aitor Ariño, Aleix Gómez, Gonzalo Pérez de Vargas, Raúl Entrerríos i Abel Serdio, nova incorporació per a aquest curs. D’aquests, tres són catalans: Tomás, Ariño i Gómez. El curs passat eren fins a cinc els jugadors francesos a la secció, ja que també hi havia en nòmina Yanis Lenne, però estava cedit a França.

Fonts del Barça consultades per l’ARA confirmen que el club va intentar fitxar altres jugadors de nacionalitat francesa per al projecte de Xavi Pascual i per a l’equip filial. Destaquen que França és un dels països europeus que més i millor inverteix en l’etapa formativa de l’esport d’elit. Les federacions compten amb recursos (i concentracions cícliques) per fer un bon seguiment dels jugadors. Un Barça cada cop més francès.

Més continguts de