Bartomeu no dimiteix, fa fora Setién i espera anunciar Koeman aquest dimarts

BarcelonaEs confirma el nou exercici de supervivència de Josep Maria Bartomeu al capdavant del Barça. Malgrat que l’oposició, bona part de la massa social, alguna veu interna i fins i tot futbolistes com Gerard Piqué li havien demanat en els últims dies, després de la històrica desfeta contra el Bayern (2-8), que fes un pas al costat per avançar el calendari electoral i no perdre més temps i diners en la reformulació del club a tots els nivells, el president blaugrana va aconseguir ahir el vistiplau de la seva junta directiva per esgotar el mandat, fer l’enèsim gir de timó en matèria esportiva i intentar salvar l’economia del club en un context de pandèmia global. De fet, la crisi sanitària juga un paper clau en l’estatègia de Bartomeu. És cert, d’una banda, que l'impacte del virus pot arribar a comprometre el patrimoni personal del mandatari en cas de pèrdues acumulades. Però, de l’altra, li estalvia la crítica que el soci expressaria al Camp Nou si hi pogués anar, alhora que li posa en safata l’argument de la “responsabilitat” davant l’excepcionalitat, l’orgull del capità que no vol abandonar un vaixell que s’enfonsa. Dimitir ara, per molt que el pressionessin, no era una opció.

I com que no marxarà llevat que prosperi una moció de censura, Bartomeu es disposa a encetar un nou projecte esportiu. Un més. El primer pas, cantadíssim després de la derrota de divendres a la Champions, era certificar l’adeu de Quique Setién, una aposta fallida. Vuit mesos ha durat a la banqueta culer el tècnic càntabre, que ha esperat que el facin fora per percebre una indemnització. Ara el president treballa per substituir-lo per Ronald Koeman, tot i que té companys de junta que són més partidaris de fer pujar Francesc Xavier Garcia Pimienta del filial al primer equip. L’exdefensa holandès, mite del barcelonisme, té contracte en vigor amb la selecció del seu país i l’ha de liquidar abans de tornar a fixar la seva residència a la vora del Mediterrani. Quan resolgui el tràmit, tot apunta que es comprometrà per dues campanyes (1+1) amb el Barça. És a dir, la seva etapa al club no estaria exclusivament vinculada al recorregut de Bartomeu a la presidència. Es preveu que l’acord amb Koeman es faci oficial durant la jornada d’avui i que la presentació sigui entre demà i dijous al Camp Nou. Cal renovar la il·lusió com sigui. Per això el director general blaugrana, Òscar Grau, va volar ahir a la tarda a Amsterdam per tancar la rescissió del tècnic amb la Federació Holandesa (KNVB). Koeman, en sortir de la seu de la Federació, ha admès que negocia amb el Barça, afegint que "un acord és definitiu quan s'estampen les signatures en el contracte, només llavors és cent per cent segur, ara toca esperar".

Així mateix, al comunicat publicat ahir passades les vuit del vespre, el Barça va deixar clar que el relleu a la banqueta i el cessament de Setién “és la primera decisió en el marc d’una àmplia reestructuració del primer equip, que es farà des del consens entre l’actual secretaria tècnica i el nou tècnic”. D’aquest missatge es desprèn, per tant, que Éric Abidal i Ramon Planes continuaran al capdavant de la direcció esportiva tot i la deficient gestió dels últims anys. Tots dos intervindran, juntament amb el nou entrenador, en la neteja que Bartomeu vol fer al vestidor per garantir un relleu generacional i també per fixar l’atenció de l’entorn en l’aspecte esportiu, cosa que ja va fer en la campanya electoral que el va dur a la presidència l’any 2015. Bartomeu donarà explicacions avui en una entrevista a Barça TV feta pels directors dels tres diaris esportius i el cap d'esports de TV3.

Redefinició pressupostària

Pel que fa a la resolució del seu mandat al capdavant del Barça, i a diferència del que li preguen tant des de l’oposició com des del vestidor, Bartomeu es manté ferm en el càrrec: es resisteix a desertar i anuncia calendari electoral de cara a la primavera vinent. És a dir, intentarà aprovar en l’assemblea de socis compromissaris –al mes d’octubre– els comptes de l’exercici 2019/2020, amb pèrdues milionàries per la crisi del covid-19, i dilatarà la convocatòria d’eleccions perquè siguin ordinàries en relació als terminis que marquen els estatuts del club (del 15 de març al 15 de juny). Els comicis se celebraran a la primavera i, detall important, en dia de partit del primer equip al Camp Nou, cosa que no va passar fa cinc anys. Aquest calendari, per tant, posposa la presa de poder d’una nova junta fins a l’1 de juliol. Tot normal, com si res no hagués passat.

En el comunicat, la directiva del Barça va argumentar que, “un cop analitzades totes les opcions”, posarà les urnes a partir del 15 de març perquè “és la data més viable” tenint en compte que “el campionat de Lliga començarà el 12 de setembre”. D’aquesta manera, Bartomeu executa una estratègia que li permetrà implementar “un pla de xoc per revertir la situació esportiva i econòmica basat en canvis profunds al primer equip i una redefinició pressupostària”. El president i la junta actuals seran els responsables de l’exercici econòmic de la temporada que ve, en què hauran de reparar la falta d'ingressos del curs actual i evitar respondre amb el seu patrimoni en cas de pèrdues en el còmput global del seu mandat. Tot plegat amb el projecte de l’Espai Barça completament aturat –i pendent que els socis n’aprovin el finançament– i una remodelació esportiva que no sortirà precisament de franc.

Comunicat i entrevistes

Bartomeu no només no va dimitir del seu càrrec sinó que va executar la seva estratègia de supervivència sense donar la cara davant dels periodistes que segueixen l’actualitat del Barça. Fa temps que el mandatari rebutja les rodes de premsa i prefereix comunicar-se amb els socis a través d’escrits, de declaracions del portaveu Josep Vives i de rondes d’entrevistes. Els dos primers canals ja es van fer servir ahir, mentre que el tercer anirà apareixent en determinats mitjans durant els propers dies. Tindrà feina per explicar per què se sent legitimat per iniciar un projecte en què fins i tot balla la figura de Leo Messi, pal de paller del club durant l’última dècada que ha fet gestos, igual que Piqué, per forçar Bartomeu a fer un pas al costat. Ni tan sols el 10 ho ha aconseguit.