Tan sols 48 hores després de fer el ridícul al Palacio de los Deportes, en el moment més difícil de la temporada, el Barça Regal va oferir la seva millor versió per imposar-se al Madrid i forçar el cinquè i definitiu partit de la final de la Lliga Endesa. Xavi Pascual va aconseguir canviar la mentalitat a un equip que va demostrar que mai es pot subestimar el cor d'un conjunt campió. El tècnic, que dimarts va anunciar que prendria "les decisions oportunes per poder competir", va plantejar el partit sense Chuck Eidson, al qual tan sols va fer jugar quatre segons. A més, l'entrenador no va poder comptar amb un lesionat Boniface Ndong.
Els bons entrenadors són els que milloren les prestacions dels seus equips i ahir Xavi Pascual ho va aconseguir. L'entrenador va alentir el ritme del Reial Madrid amb moltes variants defensives, com ara una zona 2-3 i una mixta sobre Jaycee Carroll. L'equip que entrena Pablo Laso, que havia anotat un mínim de 20 punts en els primers quarts dels tres partits inicials de la final, va patir ahir per sumar-ne 15.
La segona falta personal de Fran Vázquez va provocar que Ante Tomic l'encarés en cada acció i això va obligar Xavi Pascual a donar-li minuts de banqueta, però el joc interior del Barça Regal, que ahir no va poder comptar amb Boniface Ndong per una lesió al genoll, no ho va notar i durant moltes fases del partit fins i tot va dominar el rebot.
Sense poder córrer, el Reial Madrid es va convertir en un equip vulnerable i va deixar escapar el Barça Regal, que va aconseguir una renda de set punts. Animat per una bona defensa, l'equip blaugrana va tornar a somriure en atac: C.J. Wallace va arribar al descans amb 14 punts anotats.
No va ser l'únic canvi d'estil que va imposar Xavi Pascual, que va deixar que Marcelinho Huertas mantingués la pilota durant més segons a les mans. Acostumat a desprendre's de la bola ben aviat, el base va respondre endreçant millor l'ofensiva blaugrana. Tant és així que el tècnic de Gavà va donar-li continuïtat durant els primers 12 minuts de partit, un fet gens habitual en el seu esquema habitual de rotacions.
A diferència del partit de dilluns, d'orgull tampoc n'hi va faltar al Barça Regal. Si en algun moment algú es va oblidar del que hi havia en joc, Pete Mickeal no va parar de recordar-ho amb un nivell de sobreexitació de vegades contraproduent. Crescut per l'ambient hostil que va rebre dels 13.248 espectadors, l'aler nord-americà es va mostrar més o menys encertat, però sempre disposat a la batalla que tant exigeixen els aficionats culers.
Després del descans Joan Carles Navarro, que ahir va fer 32 anys, va sumar el seu talent a l'atac del Barça Regal. La renda visitant va créixer fins als 13 punts a quatre minuts i mig del final, quan Pete Mickeal va anotar un triple des d'una de les cantonades.
Com al segon partit de la final, Pablo Laso va intentar trasbalsar el Barça Regal amb una defensa en zona per buscar la remuntada. Amb la lliçó apresa, l'equip blaugrana no es va deixar sorprendre i va proposar una sèrie d'atacs més directes i senzills. Unes situacions de dos contra dos o jugades al pal baix per distribuir millor les responsabilitats i simplificar les opcions dels seus jugadors. Paciència per detectar l'avantatge i sumar o bé punts o bé una falta personal.
El pas dels minuts va beneficiar el Barça Regal, que va gestionar millor la recta final del partit contra un rival que mai es va donar per vençut. L'encert en el tir exterior va ser clau per impedir qualsevol opció de remuntada. Atacs llargs, desgast de la defensa del Reial Madrid i en els últims segons de cada possessió un tir de tres punts de Pete Mickeal o Erazem Lorbek.
Suficient per ratificar la victòria a Madrid i forçar un cinquè i definitiu partit que es jugarà aquest dissabte (19 hores) al Palau Blaugrana de Barcelona.
