El Barça es manté com l'equip de la Lliga amb el límit salarial més alt

Els blaugranes poden invertir aquest curs 632,97 milions, 126 més que la temporada passada

Dues setmanes després del tancament del mercat estiuenc, la Lliga ha fet pública un any més la llista dels límits salarials imposats a tots els clubs de Primera i Segona Divisió. Per segon any consecutiu, el Barça es manté com l'equip del futbol espanyol amb més marge per pagar salaris: 632,971 milions. Aquesta xifra representa un considerable augment respecte a la temporada 2017/18, en què la Lliga li va permetre al Barça invertir 507,239 milions en fitxes. És a dir, que d'un curs a l'altre s'ha ampliat el marge en gairebé 126 milions. El nou acord amb Nike (de 125 milions anuals), que entra en vigor aquest any, ha estat un element fonamental per propiciar aquest augment. 

El segon de la llista és el Reial Madrid, que passa dels 499 milions de l'any passat als 566,67 d'aquest. Força lluny queda el tercer d'aquest rànquing: l'Atlètic se situa a prop dels 300 milions, amb un marge per a salaris de 293,56 milions, quantitat que la temporada anterior era de 237. En el global de la competició, la Lliga ha permès una despesa conjunta de 2.651 milions, un 26,4% més que el curs passat. Un augment que contrasta amb el de la Lliga 123, on es retalla el límit salarial en un 27%, fins els 187,4 milions, donats els desequilibris econòmics d'alguns conjunts, com el Reus. 

El límit salarial inclou la despesa en jugadors, el primer i segon entrenador, el preparador físic, a més del filial, el planter i altres seccions. Es tenen en compte els salaris fixes i variables, la seguretat social, les primes col·lectives, despeses d'adquisició (incloses comissions pels agents) i amortitzacions (import de compra dels jugadors imputat anualment en funció del nombre d'anys de contracte del jugador). Cada club proposa a la Lliga el seu límit de cost de la plantilla, i l'òrgan de validació de la lliga és qui decideix si aprova el límit proposat o bé el rectifica fins que l'import garanteixi l'estabilitat financera de l'entitat. Demanar un límit o un altre, malgrat tot, no implica que sigui consumit en la seva totalitat. 

En el cas dels altres dos equips catalans de Primera es produeixen situacions oposades. L'Espanyol passa dels 60,965 milions als 56,774 (a pesar de l'augment de 2 milions extres concedit els últims dies de mercat després que aportés una documentació que feia referència a nous ingressos). Els blanc-i-blaus, per tant, han vist reduït el seu límit salarial en 4,19 milions, i són els únics de la Lliga que han vist rebaixat el marge per a salaris aquest curs. Ho han fet, concretament, en un 7%. El fre respon a l'estancament dels ingressos, que no han crescut al ritme previst per l'entitat espanyolista, que ocupa la desena posició de la llista, la mateixa que ocupava la temporada passada. En els últims 5 anys, el límit salarial de l'Espanyol ha passat dels 32,3 milions als 56,7 actuals. És un increment de 24,4, elevat, però no tot el que podria haver estat. És el primer retrocés en l'era Chen Yansheng, després de dos anys de grans augments (16,8 milions el curs 2016-17 i 13,5 el 2017-18). 

En el cas del Girona, els blanc-i-vermells passen dels 31,146 als 36,755 milions, per la qual cosa disposen enguany de més de 5,5 milions més per gastar en salaris en el seu segon any a la màxima categoria. Els gironins són el dissetè conjunt pel que fa a límit salarial, i guanyen una posició respecte al curs 2017/18. El curs passat, el Girona va experimentar un gran salt, ja que el seu darrer límit salarial a Segona havien estat 6 milions. Fa cinc cursos, era encara més baix: 2,1 milions. 

El Reus perd límit salarial

Pel que fa a la Segona Divisió, els equips amb major marge per salaris són els tres que van descendir de categoria el curs passat. El Màlaga pot oferir un màxim de 25,2 milions, Las Palmas 19,2 i el Deportivo 18. Pel que fa als clubs catalans, el Nàstic passa dels 4,5 als 5,2, mentre que el Reus, immers en problemes econòmics i amb una lluita oberta als despatxos, baixa dels 4,5 als 3,1. Un descens que li ha impedit inscriure jugadors com Isaac Cuenca o Karim Yoda, entre d'altres.