Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Quan el Barça no s’assembla al Barça

Un dels al·licients de les últimes temporades d’handbol ha sigut jugar a endevinar qui seria capaç d’aturar el Barça Lassa. Dimecres el Guadalajara va endur-se el privilegi d’esgarrapar un punt al supercampió i trencar la seva ratxa en competicions estatals. L’ecosistema de l’actual Asobal fa que la fita d’encadenar 172 victòries estatals seguides sigui menys històrica. Els elogis han de premiar l’excel·lència de la regularitat, però la relliscada demana una lectura crítica més enllà de l’anècdota. El 26-26 és un toc d’atenció real. El format i l’exigència de la Champions difuminen sovint les mancances d’un equip que acumula dues derrotes i un empat en els últims quatre xocs continentals. Eren símptomes. Ni la del Löwen, ni la del Szeged ni encara menys la del Nantes van ser una mala tarda. El Barça és víctima d’una perillosa barreja de contratemps de vestidor i problemes de plantilla. El resultat és un desgast que afecta directament el joc, defensiu i ofensiu. L’equip ha anat deteriorant el seu estil, circular no fa tant i ara en mans de Gonzalo Pérez de Vargas i els xuts exteriors. El dia que el toledà i Dika Mem no funcionen, els culers pateixen, perden gol i capacitat de resposta. Dependre d’individualitats allunya el bloc del seu ADN: la combinació i la continuïtat. Només si està endollat i entén que ha de generar joc amb les cantonades, el pivot -el gran oblidat- i la circulació, el Barça tornarà a ser el Barça. Llavors, i només llavors, lluitarà per 172 victòries més.

Històries de superació esportiva

Etiquetes

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT