El Barça es planta amb Neymar

BarcelonaEl gener del 2012 el director de futbol del Barça, Raül Sanllehí, es va tancar durant quinze minuts en una caravana aparcada al pàrquing de la terminal 2 de l’aeroport de Barcelona. Amb ell hi havia Neymar, jugador del Santos, a qui tothom col·locava llavors al Madrid. Anaven equivocats, uns mesos abans el Barça havia pagat 10 milions al futbolista i el seu pare per assegurar el fitxatge.

Durant els gairebé dos anys en què es va gestar el traspàs, Sanllehí va fer més de vint viatges al Brasil. Ell era l’home que havia de guanyar-se la confiança del jugador i la seva família perquè no caigués en les temptacions de Florentino Pérez. Sanllehí executava el pla dissenyat per Sandro Rosell, que tot i no trepitjar territori brasiler va rematar l’operació en una trobada amb el pare a Miami l’estiu del 2011.

Ofertes que tornen

Cinc anys més tard, com si es tractés d’un déjà-vu, Sanllehí torna a ser al Brasil per intentar convèncer els Neymar perquè renovin amb el Barça. Necessita arrencar la firma del brasiler i tancar la millora de contracte que havien donat per segellada fa un parell de mesos al Camp Nou, però que ara no està tan clara. Tot i així, al Barça llançaven un missatge esperançador dimarts a la nit: "Està més dins que fora". Com va passar el 2011, els cants de sirena de la Premier i del PSG generen dubtes. També del Madrid, que segueix enredant encara més la troca per encarir-li l’operació al Barça.

Sanllehí, sense bitllet de tornada, custodia el brasiler per “espantar mosques”, com ahir explicava de manera gràfica una veu oficial del club. El Barça vol una persona permanentment a sobre del jugador per tenir-lo controlat. Neymar, amb contracte fins al 2018, té l’oferta de renovació de Josep Maria Bartomeu sobre la taula des de fa setmanes i ara és ell qui ha de decidir si vol seguir a Barcelona o pretén buscar-se un futur lluny del Camp Nou. Li toca moure fitxa, perquè el Barça s’ha plantat.

En una entrevista a l’ARA al mes de febrer, el pare del jugador va admetre que l’any passat ja havien rebut una oferta de 190 milions del United, i deia que eren “propostes que estan tornant ara”. Són ofertes que milloren notablement la que els catalans li van fer i que dificulten l’acord que als despatxos del Camp Nou tenien coll avall fa unes setmanes. El pare del jugador està utilitzant les trucades des de París, Manchester i Madrid per collar més el club en la seva negociació, però al Camp Nou volen evitar entrar en aquest joc. A Barcelona són conscients que no poden competir econòmicament amb el que pugui oferir el PSG o el United. Neymar -afegeixen- ha de valorar altres aspectes que el Barça li dóna, com la possibilitat de seguir creixent en un equip guanyador, al costat de Messi. Si el pare vol entrar en una subhasta, el Barça es resigna a perdre’l i haver de demanar els 190 milions de clàusula.

De portes enfora, el discurs s’endureix per marcar les línies vermelles als clubs que han enviat emissaris al Brasil per temptejar el futbolista i complicar la feina de Sanllehí. “És un escenari que no preveiem”, responia taxativa la vicepresidenta econòmica, Susana Monje, sobre un possible adéu de Neymar, en un acte al Col·legi d’Economistes.

Al brasiler sempre se l’ha considerat el “fitxatge d’aquest estiu”. És la peça principal per allargar el cicle i donar continuïtat a l’hegemonia de Messi. Tantes dificultats en la seva contractació, que han portat fins i tot a l’admissió de dos delictes fiscals, no poden acabar amb el jugador abandonant el Camp Nou. Encara no s’està en aquesta fase, tot i que cada vegada se senten més fort les veus que estan fartes de les maniobres del jugador i que critiquen les actituds del futbolista fora del terreny de joc, especialment per l’entorn que l’envolta. Hi ha coses que no agraden.

André Cury

Quan el Barça va posar el focus en Neymar, Rosell va confiar en André Cury, un brasiler lligat a l’empresa Traffic, per mantenir controlat el futbolista i convertir-se juntament amb Sanllehí en el seu àngel de la guarda. Cury és una de les persones habituals al despatx que el pare del jugador té a la Diagonal. Entra i surt del despatx on Neymar sènior treballa, sota una gran imatge del trident que enorgulleix el progenitor cada cop que la mira. Tot i haver enganxat Cury al cercle més íntim del jugador, les negociacions amb Neymar no són gens fàcils. No serveix de res que Cury estigués a la final de Copa de Madrid cantant l’himne del Barça a crits, abraçat efusivament als amics del futbolista, els famosos toiss : una comitiva enorme, d’una dotzena de figures entre brasilers i catalans, que representen aquest entorn que no agrada a segons quins sectors del club -el juny del 2013 es van pagar 301.000 euros per portar en un vol xàrter la família del jugador i els toiss a la presentació de Neymar.

Al Barça es comença a mirar amb recel certes actituds del jugador, i el futbolista tampoc està content amb la persecució que se li ha fet des que va aterrar a Catalunya. Pesa molt el tema judicial, però també les topades que tant jugador com progenitor han tingut amb certa part de l’entorn. “¿Haurem de marxar a Madrid perquè ens deixin en pau?”, pregunta el pare del davanter quan apareix aquest tema. Creu que algunes escenes que ha viscut no són casualitat, sinó orquestrades per pressionar-lo. Com l’enganxada que va tenir amb un periodista a casa seva, quan se’l va trobar espiant a l’interior per sobre de la tanca. Les càmeres de seguretat el van alertar i van enxampar l’intrús abans que es pogués escapar.

Totes aquestes escenes, algunes gravades en vídeo, donen voltes al cap de Neymar i el seu pare aquests dies, mentre esgoten les vacances i decideixen el seu futur. Pesa l’Audiència Nacional, pesa Messi, però sobretot pesa molt la cartera, un partit que el Barça ja ha admès que no pot guanyar.

Mascherano, tancat

Amb qui estan més ben encaminades les negociacions és amb Javier Mascherano. El secretari tècnic blaugrana, Robert Fernández, va tornar ahir dels Estats Units, on es va reunir amb l’argentí per assegurar la seva continuïtat. Una confirmació que arribava d’Itàlia. El director general del Juventus, Beppe Marotta, va tancar la porta a Mascherano. “Està tancat pel Barça”, va sentenciar l’italià, que va valorar la incorporació de l’exblaugrana Dani Alves, que dilluns passarà el reconeixement mèdic amb la Juve i ja podrà vestir la samarreta de la Vecchia Signora. “És una bona incorporació que ens reforçarà, com la de Pjanic”, va comentar Marota en referència al lateral brasiler i el bosnià del Roma, Miralem Pjanic.

Una multinacional anomenada Barça

“El Barça és un sector en si mateix per a l’economia de Barcelona”, va explicar Ana Andueza, sòcia de Deloitte i autora d’un estudi que analitza l’impacte econòmic del club a la ciutat catalana. El Barça va generar durant el curs 2014-15 906 milions per a la ciutat, un 1,5% del PIB total, cosa que va representar un 19,3% més que la temporada anterior. L’activitat del club català, segons va explicar Andueza al Col·legi d’Economistes, té un alt impacte sobre l’ocupació: es van mantenir gràcies a l’entitat blaugrana 16.620 llocs de treball directament o indirectament. Poques empreses privades tenen un impacte tan gran sobre la ciutat com el Barça. De fet, segons Deloitte, el 6% dels turistes que arriben a Barcelona ho fan principalment pel Barça, gairebé 1,5 milions de pernoctacions. El retorn fiscal per a les arques públiques va ser de 242 milions: per cada euro de despesa directa del club i la Fundació a la ciutat, se’n generen 0’6 per a l’administració pública. Uns números que la vicepresidenta econòmica del Barça, Susana Monje, va admetre que poden servir per demostrar a l’alcaldessa Ada Colau la importància del Barça i acabar de tancar amb el consistori barceloní el projecte de l’Espai Barça, pendent dels tràmits polítics i el reordenament del Pla General.