I el Barça va tenir una presidenta del Madrid amb un llacet vermell

BarcelonaLa singularitat del Barça no la determinen només els gols de Leo Messi o els seus 117 anys d’història, també imatges com la d’ahir, la llotja del Camp Nou plena de nens per commemorar els 10 anys d’aliança entre el club i l’Unicef, coincidint amb el Dia de la Infància, que se celebra avui. Una instantània única que va permetre per unes hores que la presidència del Barça recaigués en una nena d’onze anys. La Laia Mellado, de Cornellà, va convertir-se durant dues hores en la substituta de Josep Maria Bartomeu, i va ocupar el seient més privilegiat de tot el Camp Nou.

I no només això. Per primera vegada la llotja la va presidir un rostre innocent, de rialla sincera, amb un mocador vermell al cap, coronat per un llacet cridaner. Costarà repetir aquesta imatge. Però de ben segur que arribarà abans un president o presidenta amb un llacet al cap que un president amb més tendència pel blanc que pel blaugrana. Perquè la Laia, malgrat portar els colors del Barça pintats a la cara, encara no té gaire clar si el cor la fa mirar cap a Madrid o Barcelona. “El meu pare és del Madrid, la mare del Barça. Potser m’agrada més el Madrid perquè guanya més, però el joc del Barça és més net”. Això sí, el resum del partit que feia la presidenta interina no tenia res a envejar al dels adults que la precedien en el càrrec: “El final ha sigut molt confús, hi ha hagut moltes faltes i l’àrbitre no deia res”.

Una llotja 50 anys més jove

Contra el Màlaga, a la zona noble del Camp Nou no hi eren els habituals de les fotografies. No hi eren els directius, ni els espònsors, ni les autoritats, ni Ariedo Braida, ni Josep Maldonado. Tothom va cedir el seu seient perquè les cadires d’honor les ocupessin cares neguitoses i rialleres, que es giraven constantment per fer broma amb els amics, a vegades més pendents del fotògraf del club que del joc tediós sobre la gespa. 140 nens i nenes que no tenien la pressa habitual al descans per anar a buscar la reescalfor de l’avantllotja, i els pertinents canapès. Al revés, una bona colla de criatures es van tirar escales avall -no en el sentit que va manifestar Sandro Rosell- per saludar els jugadors des de la primera fila i immortalitzaven així l’instant privilegiat amb els mòbils inseparables. Gerard Piqué, sempre atent, just en la setmana que l’han fet director executiu i president alhora, va ser l’únic que els va correspondre.

Tampoc tenien pressa per tornar del descans: el partit es va reprendre amb la llotja buida. Ni tan sols hi era Bartomeu, que va ser rebut amb els punys tancats en senyal de força d’algun dels joves que exercien d’inesperades autoritats, i es va passar molts minuts firmant autògrafs mentre intentava seguir com podia, a cua d’ull, el partit. El president -legitimitat per les urnes- es va asseure a la cinquena fila, envoltat només per cinc adults més.

“Ha sigut un dia molt especial”, reconeixia el president Bartomeu en un acte posterior a l’Auditori 1899, amb tota la canalla exercint de periodistes. “Pel Barça seria per sempre”, va respondre el màxim mandatari culer quan un nen li va preguntar quant temps duraria l’acord de col·laboració entre el Barça i l’Unicef. “No podríem haver trobat un club millor per a l’aliança, no és un matrimoni indissoluble, però s’hi assembla molt”, deia Carmelo Angulo, president del comitè espanyol de l’Unicef. Malgrat el 0 a 0, el Barça va tornar a ser ahir pioner i únic.