BARÇA
Esports 30/08/2019

El Barça refreda el serial Neymar i Valverde se’n cansa

El club filtra pessimisme pel fitxatge del brasiler i el tècnic somia amb el tancament del mercat

Xavi Hernández Navarro
3 min
Ernesto Valverde

BarcelonaEl joc de paraules Honesto Valverde va fer fortuna quan el Barça va haver de trobar un substitut per a Luis Enrique a la banqueta del Camp Nou. Definia el tarannà de l’entrenador extremeny, un home incòmode davant la possibilitat de transcendir, que fuig dels discursos grandiloqüents i només desenganxa els peus de terra quan llegeix un llibre o es posa a fer fotografies. Dos anys, dues Lligues i dos fracassos europeus després, el Txingurri continua fent bona la dita. Manté el càrrec i el perfil baix -a l’ombra de Leo Messi i les patums del vestidor, que van fer campanya perquè iniciés el tercer curs com a blaugrana- al costat d’una formidable capacitat per fer servir la paraula amb mesura justa, sense ficar-se en vespers, però alhora respectant el que sent. En certa manera, Valverde camufla amb frases inacabades, poc potents, i una posada en escena terrenal missatges que, pronunciats per una altra persona, sonarien molt més gruixuts i fins i tot podrien aixecar polseguera. És admirable la seva capacitat per maximitzar el sentit comú, ja sigui per omplir una davantera plagada de lesions o per despatxar preguntes sobre el serial de l’estiu: el possible retorn de Neymar.

Mentre el Barça mou directius i executius (sense escatimar ni en dietes ni en xàrters) per repatriar el davanter brasiler dos anys després que abandonés la nau culer per enrolar-se al París Saint-Germain, l’entrenador aixeca la mà per dir que està fart del culebró. En realitat, va fer més de portaveu de part de l’afició, crítica o esperançada (hi ha divisió) davant l’opció de retrobar-se amb el trident de Berlín 2015, que no pas del mateix club, que du moltes setmanes buscant la forma de convèncer el PSG amb quantitats econòmiques que fan tremolar la tresoreria i monedes de canvi en forma de futbolistes que no volen jugar al Parc dels Prínceps. “Tinc moltes ganes que arribi el dia del tancament del mercat i per fi descansem. S’està fent llarg. No tinc res a dir sobre Neymar, ja veurem què passa”, va manifestar Valverde en relació a un afer que porta des de finals de juny copant l’actualitat esportiva, un estira-i-arronsa de grans dimensions que per força condiciona la preparació de la temporada. Encara més quan la negociació depèn de la voluntat de col·laboració de professionals amb contracte en vigor com Ousmane Dembélé o Ivan Rakitic.

Arribats a aquest punt de la pel·lícula, al Txingurri li compensa més saber amb qui comptarà enguany per intentar guanyar la Champions que no pas viure pendent de les converses amb el PSG, que des de fa dos dies es troben en punt mort. Com a mínim, aquesta és la sensació que transmet el club després dels moviments d’aquesta setmana. Una refredada general que contrasta amb l’optimisme posterior al viatge exprés de dimarts a París i que entronca amb la dificultat per obtenir la llum verda dels entorns de Dembélé, Rakitic i Todibo. Cap dels tres futbolistes accepta marxar a París per abaratir l’operació. I la solució (o contraoferta, com diuen a Arístides Maillol) que proposa el club francès per desbloquejar l’assumpte -més diners, òbviament- no és assumible per a l’economia blaugrana, que ja s’ha endeutat aquest estiu per reclutar un altre davanter de primer nivell: Antoine Griezmann.

El panorama de les últimes hores fa que diverses veus de l’executiva i de la directiva del Barça pràcticament descartin el fitxatge de Neymar. En canvi, l’entorn del jugador és més optimista, i interpreta aquesta baixada de to com una estratègia per col·locar la pressió sobre un PSG que, en cas de quedar-se el brasiler, estaria posposant el problema més que solucionant-lo. I també sobre Dembélé i Rakitic, dos jugadors claus per desencallar-ho tot que, en cas de continuar a Barcelona, podrien tenir un curs mogut de portes endins. A França, el director esportiu Leonardo va admetre després del partit d'ahir al camp del Metz, sense Neymar, que "el Barça és l'únic possible destí" del brasiler. És a dir, Barcelona o París, res més. Leonardo per cert, va admetre que caldria incloure jugadors, dins d'aquesta operació.

Griezmann, inquiet pel seu paper

D'altra banda, Valverde va donar pistes sobre el malestar que hi ha al club amb Dembélé en la roda de premsa d’ahir. “Està lesionat, hem d’esperar i després ja ho veurem. No diré res de Dembélé”, va respondre l’entrenador, molest encara per la gestió de la lesió que el jove davanter es va fer a San Mamés contra l’Athletic Club i, al mateix temps, conscient que és un jugador que encara pot provocar novetats importants en els seus plans. El futur del Mosquit i el de Neymar també manté en alerta Antoine Griezmann. Per a l’ex de l’Atlètic de Madrid no és el mateix compartir atac amb un company de selecció amb el qual té molt bona relació que assistir en segon pla al retrobament del paulista amb Messi i Luis Suárez.

stats