HOMENATGE A L'HOME DELS 71 TÍTOLS
Esports 28/02/2011

El 16 de Barrufet ja penja del sostre del Palau

David Barrufet va viure al Palau Blaugrana el millor homenatge que un esportista pot rebre: primer va veure guanyar el Barça 38 a 23 el Chambéry i després va rebre el suport d'un públic entregat.

David Jover
2 min
L'excapità David Barrufet moments abans de començar el seu homenatge.

BARCELONA.No és fàcil escollir un moment per a la retirada. David Barrufet va prendre la decisió el maig passat i ahir, en un acte de justícia, va rebre un dels millors homenatges que es poden retre a un jugador professional: davant del seu públic de tota la vida, amb el club entregat i amb un muntatge que molts aspiren a tenir en el seu adéu.

Barrufet va debutar amb el primer equip als 18 anys, el 1988, de la mà de Valero Rivera, i s'hi ha estat vint-i-dos anys, fins als 40, el jugador que més temps ha seguit al club de l'antic dream team, que ho va guanyar tot als anys noranta -incloent cinc Copes d'Europa consecutives-. A l'inici de la festa, just després que el Barça apallissés el Chambéry 38 a 23, va rebre diversos reconeixements, com la medalla d'or i brillants de la Federació Espanyola i un guardó del Barça lliurat pel president Sandro Rosell, i la visita de tots els seus amics, rivals o no, que van jugar amb ell a la selecció espanyola i al club blaugrana.

Després, Javi Rodríguez, Roger Grimau, Laszlo Nagy, Beto Borregán i Carles Puyol, els capitans de totes les seccions, inclòs el futbol, es van treure els braçalets de capità i els hi van entregar per demostrar que Barrufet sempre serà el gran capità i un autèntic mite de l'handbol mundial, encara que ell cregui que tan sols és un home normal d'Horta que l'única cosa que ha fet ha estat treballar pel que l'omplia.

El moment més esperat

Vora les set de la tarda es va fer realitat el somni de David Barrufet i de tota la seva família. Tot va començar amb una pilota d'handbol. La pilota va ser llançada pel mateix Barrufet als porters de la pedrera blaugrana i, passada a passada, va arribar fins al sostre del Palau, on l'esperava l'exporter Lorenzo Rico, el seu mentor i referent quan ell tot just començava a disputar partits amb el primer equip del club. Rico va recollir l'esfèrica i, automàticament, fent recordar l'encesa del peveter als Jocs Olímpics de Barcelona 92, es va desplegar la samarreta de Barrufet amb el dorsal 16. I com no podia ser d'una altra manera, de color groc llampant.

Ara, la seva samarreta descansa al Palau i amb doble sentiment, ja que com va dir ahir David Barrufet: "El títol més importants d'aquests 71 que he aconseguit sou vosaltres, el Palau, perquè sense el vostre suport jo no hauria pogut estar aquí tant de temps". "És un orgull, us estimo de tot cor", va comentar l'exporter visiblement emocionat.

A partir d'avui, la samarreta del 16 descansa a la part més alta del Palau Blaugrana, al costat de les d'altres companys com Xavi O'Callaghan, Joan Sagalés, Òscar Grau i Iñaki Urdangarin.

El públic busca ara un nou ídol, algú que transmeti els valors del club a la pista i, sobretot, necessita un equip que torni a il·lusionar.

stats