El Bayern és el favorit

Al desembre, quan es va fer el sorteig per als vuitens de final de la Champions, va coincidir que després se celebrava al Santiago Bernabéu el dinar de Nadal del Reial Madrid amb la premsa. Als blancs els acabava de tocar el Manchester United. A la sobretaula, en un apart amb Florentino Pérez, em va sorprendre que el president estigués encantat del rival que els acabava de tocar. Veia els seus jugadors desmotivats, però, en canvi, sabia que l'única opció de passar ronda era un rival suficientment fort perquè els jugadors sortissin motivats i no relaxats. I el temps li va donar la raó, ja que van passar guanyant fins i tot a Old Trafford, arbitratges a banda.

Després del sorteig de semifinals m'ha vingut al cap aquesta conversa. Al Milan i al PSG se'ls ha maltractat i menystingut. Però les eliminatòries es passen al camp i després de jugar un parell de partits, no parlant i sentint-te superior. I per això el millor rival que podia tocar als blaugranes és el Bayern. El Madrid no cal i, no ens enganyem, últimament té la mesura presa als de Tito Vilanova. I, a més, Mourinho s'encarregaria de crear un ambient en què no es parlés gens de futbol, i en aquests escenaris el Barça no s'hi sent còmode. I amb el Borussia Dortmund hauria passat el mateix que amb el Milan i el PSG, que ja tothom s'hauria vist a la final abans de jugar l'eliminatòria. I això ja sabem que no és bo. En canvi, amb els de Jupp Heynckes ens trobem amb un panorama nou, fins i tot dels últims anys: el Barça no és el favorit. I és que el Bayern Munic està amb uns números increïbles i ja ha guanyat la lliga alemanya.

I aquest és el millor escenari perquè el Barça afronti aquesta eliminatòria. Sabent que ha de jugar al cent per cent per arribar a la final. I el que és més important: també l'entorn n'és conscient. Ha entrat la por al cos i ningú se'n refia. De fet, alguna cosa semblant a la que va passar a la tornada contra el Milan al Camp Nou, i ja sabeu com va acabar la història...