Messi posa el llaç a una Lliga blaugrana (1-4)

BarcelonaAl mateix estadi on pot guanyar la Copa del Rei el 25 de maig vinent, el Barça va començar a posar un llaç amb els colors blau i grana al trofeu de la Lliga (1-4). Un cop de puny a la taula per convertir les pròximes jornades en una passejada durant la qual Valverde podrà fer rotacions pensant en la Champions. Amb un coixí de 10 punts respecte a l’Atlètic de Madrid, cap rival podrà guanyar aquest campionat. Només el Barça el podrà perdre si és víctima dels seus errors. L’equip de Valverde s’ha escapat tan lluny, que és amo i senyor d’un destí en què Lionel Messi, com a capità, aixecarà com a mínim un trofeu. Amb sort i encert, poden ser tres.

El Betis, sempre fidel a un estil de joc estètic des que l’entrena Quique Setién, va descobrir, si encara no ho sabia, que no és una bona idea fer enfadar Messi. No és un bon negoci emprenyar el Barça. Els andalusos eren l’únic equip que havia clavat quatre gols al Barça, amb Valverde a la banqueta, a més de ser l’únic equip capaç de guanyar en Lliga al Camp Nou en molts mesos. Però un cop va tenir al davant les samarretes verdes i blanques, Messi va activar el seu pla per tornar el cop del partit d’anada. Un pla que Valverde tenia molt clar: fer caure els bètics en un parany. Invitar-los a atacar, a jugar com els agrada, per fer-los mal amb cops a l’esquena amb la firma d’un Messi que no només va sotmetre els rivals. Al final, l’afició del Betis va corejar-ne el nom després del seu últim gol, una genialitat. Una més.

D’entrada no es va veure el Barça més romàntic. Amb Vidal liderant la pressió al mig del camp, l’equip buscava no tenir inferioritat al centre, com acceptant que si vols jugar un partit obert contra el Betis et pots cremar. Durant el primer temps va saber defensar la seva pròpia àrea, liderat per un Piqué imperial, tot esperant les errades andaluses per deixar a Luis Suárez i a Messi, amb la col·laboració dels laterals, la responsabilitat en atac. Valverde, que accepta amb normalitat que mai serà recordat com el tècnic més valent de la història del club, va modificar el sistema per aturar el joc rival, confiant en Messi. Jugar amb Messi, en el fons, és com tenir un comodí extra. I l’argentí ho va demostrar amb un llançament de falta increïble, extraordinari, tot i que ell els ha normalitzat. Un cop va veure com Rakitic rebia una falta a la frontal, el cap de Messi va començar a idear trajectòries, calculant la força i la velocitat per batre Pau amb un xut perfecte. I abans del descans, amb el Betis moix, va marcar el segon aprofitant la feina de Suárez, convertit en el seu còmplice a dins i fora del terreny del joc. L’uruguaià, renascut, va donar una gran assistència a Messi just el dia en què l’argentí es convertia en el segon futbolista amb més partits en la història del club, només per darrere de Xavi.

El futbol, com la vida, depèn molt de l’estat d’ànim. I el Barça sabia que el Betis jugava amb foc, amb l’afició dubtant del romanticisme de Setién. Un cop va marcar el 0-2, el partit va quedar vist per a sentència, amb els andalusos condemnats a rebre els cops d’un Barça que es va passejar durant tota la segona part sense despentinar-se i perdonant gols. Cada cop rebut al partit d’anada va ser tornat pel Barça. Quatre gols al Camp Nou del Betis, quatre del Barça al Villamarín. El Barça lliurava la pilota a Messi i a Suárez per veure com tots dos, ben solets, anaven martiritzant el Betis. Sense cansar-s’hi, el Barça va sentenciar la Lliga convertint un partit que podia semblar complicat en un diumenge de festa. Suárez no va parar fins a aconseguir marcar el seu gol, en una jugada individual marca de la casa. Però la cirereta la va posar Messi, esclar. Després del gol de Loren Morón, l’argentí es va inventar un xut tan bonic que l’afició local es va oblidar dels colors i el va ovacionar. Pocs jugadors poden aconseguir que tot un estadi rival en canti el nom, però amb Messi tot és possible.

El Barça tenia un pla i el va executar a la perfecció: nou futbolistes per aturar l’equip rival i dos més, Messi i Suárez, per emetre el document que certifica que la Lliga, de nou, serà blaugrana.