LLIGA DE CAMPIONS

Buscar l’estabilitat en un futbol italià marcat pel caos

Tavecchio, president de la Federació Italiana i enemic de la Juve, ha dimitit
TONI PADILLA
TONI PADILLA

“Quan has perdut el suport de qui t’ha fet arribar al cim, comença el linxament”, explicava pausadament el veterà periodista Paolo Condò ahir mentre mirava com a la televisió uns tertulians discutien sobre l’últim escàndol relacionat amb Carlo Tavecchio, fins dilluns president de la Federació Italiana de Futbol. Just l’endemà de dimitir, Tavecchio va veure com una treballadora de la Federació l’acusava d’assetjar-la sexualment al seu despatx. “Ni ens sorprèn. Però ens hauria de sorprendre ja no les raons per les quals aquest senyor no va plegar abans, sinó les raons per les quals va arribar a la presidència”, afegia Condó.

Itàlia encara viu commocionada per l’eliminació de la seva selecció. Per primer cop des de l’any 1958, no jugarà un Mundial. Després del desastre, totes les mirades es van dirigir a Tavecchio, que finalment va dimitir. “Els seus padrins li van girar l’esquena”, explica el periodista Giuseppe Cruciani, enfant terrible de les ràdios i les televisions, amb un pentinat modern i passió pels debats, en què somriu, còmode. “I la Juve, en el fons, ho celebra. Cal dir que la Juve va ser dels pocs clubs que van anunciar que votar Tavecchio seria un desastre. I així ha sigut”, afegeix. Al seu preciós i modern estadi del nord de Torí, la Juve viu dies complicats. A la lliga no rutlla i, per primer cop en anys, altres clubs competeixen a un nivell prou alt per somiar a evitar que la lliga la guanyin, com sempre, els bianconeri. A més, el president Andrea Agnelli va sortir esquitxat en un cas en què membres de la Màfia calabresa, infiltrats entre els ultres del club, van negociar amb ell com organitzar la venda d’entrades al camp. “Agnelli va ser linxat públicament quan va quedar clar que no sabia que aquells ultres tenien lligams amb la Màfia”, diu Condò. “L’han condemnat a 12 mesos sense poder representar el club per haver infringit una norma sobre com s’ha de tractar amb els ultres. No és culpable de parlar amb mafiosos. Però Tavecchio va atiar la premsa contra Agnelli. A Itàlia tot és més complicat del que sembla. Qui ocupa un càrrec no sempre és qui mana”, afegeix.

Un personatge sinistre

El 2014, la Federació Italiana va viure unes eleccions a la presidència en què la Juve va apostar per Andrea Abodi, un empresari romà amb experiència en marques nord-americanes, que presidia la Serie B, la Segona Divisió italiana. La Juve, controlada per la família Agnelli des de fa 90 anys, buscava modernitzar un futbol que “corre el risc d’estancar-se”, segons explicava llavors Andrea Agnelli. Només un club gran de Primera, el Roma, va aliar-se amb la Juve defensant un projecte que volia modernitzar el futbol formatiu, especialment. Però van ser derrotats per una candidatura, la de Carlo Tavecchio, controlada per Silvio Berlusconi i Adriano Galliani, llavors caps visibles del Milan, i Claudio Lotito, president del Lazio. Tavecchio tenia 71 anys, el 2014, i era el president de les lligues no professionals italianes, un empresari condemnat quatre cops, el 1970, el 1994, el 1996 i el 1998, per fraus fiscals i falsificació documental. Militant durant més de 25 anys de la Democràcia Cristiana, el gran partit de dretes italià de la postguerra, era un home incapaç de parlar de manera ordenada en públic. Agnelli, finalment, li va donar el vot en veure que havia perdut, a canvi d’intentar influir en ell per modernitzar la Federació. Va fracassar i va veure com la seva bona gestió, amb una Juve guanyadora, amb guanys econòmics i encaparrada a modernitzar la seva imatge -ha arribat a canviar l’escut-, rebia més crítiques que no pas Tavecchio.

I en tres anys, Tavecchio ha dit que “els jueus ja no són el principal problema, ara molesten més els maricons”, ha acusat els jugadors negres de ser fills de gent “que es cruspia bananes als arbres” i ha definit el futbol femení com “lesbianes gens guapes que no tenen nivell per jugar”. Però no ha dimitit fins que la selecció ha sigut eliminada. “Han sigut tres anys perduts, sense modernitzar res, sense fer cas de les propostes de la Juve i la Roma, que s’inspiren en experiències d’èxit a l’estranger per millorar”, afegeix Condò.

Ara mateix la Federació no té president, en espera de veure com se soluciona una crisi que no sembla que afecti els clubs. “Per sort, l’entrada de capital estranger i el pes de la Juve a la UEFA i l’Associació Europea de clubs (ECA) fan que la lliga no es ressenti dels problemes federatius i formatius”, diu positivitzant Condò. La Juve, però, veu com el Nàpols i el Roma, dos clubs que han apostat per tècnics admiradors de Guardiola, Maurizio Sarri i Eusebio Di Francesco, lluiten amb ells i l’Inter per la lliga. És un any convuls, en el futbol italià. I la Juve busca la manera de seguir manant enmig del caos.

Més continguts de