El Cadis supera clarament el Girona (2-0)
Stuani va acabar expulsat i la primera posició s’allunya fins als vuit punts
GironaPotser sí, que el Girona patirà molt més del que es preveia. Sobretot si s’acostuma a fer mals partits. Perquè contra el Cadis no va jugar bé, i va perdre amb un gol en pròpia porteria d’Alcalá i un d’Àlex Fernández (2-0). Per sort, el campionat és llarg i no cal prendre’s els resultats com un tot o res. Els blanc-i-vermells veuen com la primera posició s’allunya fins als vuit punts i fan un petit pas enrere, però ni les victòries aconseguides el van fer pujar ni aquesta derrota l’impedeix fer-ho.
Les tres novetats introduïdes, Diamanka, Samu Saiz i Jairo, que va marxar lesionat, no van tenir cap mena d’incidència. Tampoc hi va ajudar que el joc del Girona no tingués malícia. Les poques espurnes de qualitat les va posar, una setmana més, Borja García, que va tenir immenses dificultats per trobar còmplices. Una connexió amb Saiz, ja amb el marcador en contra, i gairebé res més. Ni l’olfacte de Stuani va servir, perquè un gol de l’uruguaià va ser ben anul·lat per fora de joc.
El Cadis, sense empènyer excessivament, va portar el partit allà on volia. Ràpid en les transicions, va reunir tot el seu potencial en infinites diagonals i centrades laterals. Per pura estadística, alguna havia d’acabar entrant. Perea, que ho havia provat només començar però Maffeo va estar impecable al tall, es va vestir de protagonista: va caçar una pilota al vèrtex de l’àrea, es va fer un lloc i el seu xut, desviat per Alcalá, va donar els tres punts als locals, que compten els seus partits per victòries.
El gol va fer que totes les presses que semblava no tenir el Girona passessin a no tenir-les el Cadis. Unzué disposa de tants registres que es va permetre el luxe de cridar Gallar, que seria titular en qualsevol equip, quan les coses no anaven bé. Saiz va fregar l’empat però qui portava més perill era, contràriament, Salvi. Desesperats a la recerca d’una reacció que no va arribar, també van entrar Mojica i va debutar Soriano. Sense xutar a porteria, però, és complicat que els partits tinguin un bon final, i qui va sentenciar va ser Àlex Fernández.
Considerant que pot oferir moltes més coses, al Girona se li ha d’exigir més del que va fer. Dimarts, a Almeria, la pressió serà més gran. I l’haurà d’afrontar sense Stuani, expulsat al tram final per dues grogues. La mostra més clara de la impotència viscuda i un problema més a resoldre.
