Jordi Urbano: “No anem a la Copa del Rei per sortir a la foto i marxar”

BarcelonaÉs periodista. De Sant Hipòlit de Voltregà, l’hoquei ha sigut una part fonamental de la seva vida, fins al punt de portar-lo a obrir una botiga dedicada a aquest esport a Vic. Després de molts anys a la base del Voltregà, és el capità del Club Hoquei Caldes Recam-Làser, equip amb el qual ha aconseguit dos ascensos en dues temporades i que ha debutat a la màxima competició espanyola classificant-se per a la Copa del Rei.

Surts de la base de Sant Hipòlit, arribes a l’OK Lliga, te’n vas a Manlleu i després marxes al Caldes. ¿A què es deu aquest últim pas?

Quan vaig arribar a Caldes de Montbui sortia d’una situació complicada a Manlleu. Tenia poca confiança, pocs minuts i no em trobava bé. L’Edu [Candami] em va donar l’opció de venir a Caldes, em va donar confiança total amb un projecte fort i il·lusionador. A més, em va donar minuts. Això és el que fa que un jugador creixi, maduri, se centri en el joc i rendeixi molt més. I l’Edu m’ha fet créixer i madurar molt.

Dos ascensos en dos anys i èxit immediat a l’OK Lliga. Quin és el secret d’aquest Caldes?

La primera clau és que treballem. Treballem molt. Sense treball no hi ha resultats. La segona és que som un grup molt bo. És cert que som molt joves i moltes vegades ens falta experiència, però en línies generals som un molt bon grup dins i fora de la pista. I això es nota molt. La veritat és que quan vaig arribar a Caldes, a Nacional Catalana, jo esperava pujar a Nacional Espanyola. Va costar molt perquè el Taradell va fer molt bona temporada. Tot i ser els nous a la categoria, ens vam trobar a dalt malgrat que no era l’objectiu. Si no haguéssim pujat podríem haver estat quatre o cinc anys a Nacional i potser sense opcions d’arribar a l’OK Lliga.

Potser per això el poble s’ha posat de seguida al costat de l’equip…

Home, els resultats sempre mouen la gent. L’any de Nacional Catalana venien vint persones, famílies i algun jugador de la base. El dia del Barça, en canvi, el pavelló estava ple. A un equip sempre li va bé tenir afició i que la gent animi malgrat els resultats. Jugar amb 500 persones més sempre ajuda molt.

¿Com ho feu els que viviu o treballeu a fora per compaginar la vida professional amb l’hoquei?

La sort és que ens entrenem als migdies i no al vespre. Quan acabes de treballar al vespre ja has fet el dia i pots descansar. Al migdia anem una mica amb presses, però prefereixo això que no pas arribar a casa a les dotze de la nit. A més, comparteixo cotxe amb en Tino [Jacint Molera], hem fet una molt bona amistat i això fa que els quilòmetres passin millor.

Sense ser de la casa has esdevingut el capità. Com t’ho vas prendre?

Em va fer molta il·lusió. Substitueixo en Miquel Vila, que és un gran amic. Sóc el més veterà de l’equip i l’Edu va considerar que havia de ser jo. Això em va donar molta confiança.

L’inici de la Lliga va ser complicat.

El gran problema, potser, va ser debutar al Palau Blaugrana. Tot se’ns va fer molt gros. El dia del Liceo va ser el moment que ens vam dir: si podem guanyar el Liceo podem competir amb tothom. I segurament aquí es va generar el plus que ens faltava per començar a sumar.

Després d’una primera volta molt bona, com afronteu la Copa?

Sobretot amb il·lusió i l’objectiu de guanyar dijous el Noia. Si no competim no podrem dir que hem complert. No ens val arribar dijous, sortir a la foto i marxar sense lluitar. Sabem que a la lliga vam poder competir a Sant Sadurní i intentarem jugar bé i guanyar-los.

Quin és l’objectiu marcat de cara a final de temporada? Et veus a Europa?

No, no hi volem pensar. L’objectiu que tenim marcat és la salvació.