Carles Castillejo: "A la Vila Olímpica, del que menys sents a parlar és de futbol"
Com van el nervis abans dels Jocs de Londres?
De moment encara no en tinc, marxem el dia 5 d'agost cap a Londres perquè no competim fins a l'últim dia dels Jocs. Ara estic baixant el ritme dels entrenaments per tenir el cos al màxim per a la competició.
Com a atleta, per tu què significa competir en uns Jocs?
Els Jocs Olímpics són la màxima expressió de l'esport, i em sento afortunat de gaudir d'aquesta experiència i estar al costat dels millors esportistes del món. I tot i que una medalla sembla un somni, la marató és imprevisible.
¿Entens que el Barça es plantegi si li convé o no que un jugador seu vagi als Jocs, o fins i tot que intenti que Jordi Alba no hi vagi?
Jo entenc la posició del club, ells paguen a aquest futbolista i després de l'Eurocopa hauria de tenir vacances per poder començar la pretemporada amb l'equip. Però l'actitud del jugador ha de ser diferent. Jordi Alba no hauria d'haver dit el que va dir -"això és una decisió del Barça i la Federació"-. Sé que per a un futbolista una Lliga o una Champions són més important que uns Jocs, però si el jugador hi vol anar s'hauria de posicionar públicament.
¿El problema és que el futbol és dels esports menys olímpics?
Quan ets allà, a la Vila Olímpica, del que menys sents a parlar és de futbol. Fins i tot en el tenis, en què els quatre Grand Slams són el màxim, la cita olímpica és molt important, i fins i tot Rafa Nadal ha modificat el seu calendari habitual per poder-hi ser. De lligues i copes en pots guanyar cada any, de Jocs només un cop a la vida.
