BÀSQUET - LLIGA ENDESA

Carles Duran: “La Penya és casa meva i vull que tothom mati per ella”

Entrevista a l'entrenador del Divina Seguros Joventut

La gent de Badalona viu amb el cor encongit. Avui no és un dia qualsevol per a la Penya, que té un partit clau a Sevilla. El Divina Seguros Joventut, que té la baixa de Maalik Wayns i la novetat de Demetrius Conger, visita el Reial Betis (12.30 hores, Multi Liga Endesa).

Com ha sigut la tornada?

He tornat a un lloc on he passat gairebé 17 anys de la meva vida. Havia entrenat tots els jugadors de la casa que són al primer equip i conec tothom. No he deixat mai de tenir relació amb el club. Ha sigut com tornar d’unes minivacances.La situació és límit. El que plantejo als jugadors és molta il·lusió i un repte. L’equip ha fet moltes coses bé, però la inexperiència ha provocat derrotes traumàtiques. La classificació està minant l’equip i el que vull és començar de zero. Tenim una segona volta per intentar ser el millor equip possible.

Quina visió tenies de l’equip abans d’arribar-hi?

L’equip feia moltes coses bones però els jugadors han pecat d’inexperiència. En moments puntuals hi he trobat a faltar un líder. Alguns jugadors que havien de ser referents han anat desapareixent, com Patrick Richard, un jugador de qui s’esperava molt i que amb les derrotes s’ha anat diluint.

Què pot aportar Conger?

És aviat, però el que n’hem vist és que ens pot donar molta energia i físic per defensar, té moltes qualitats ofensives. A mi ningú m’ha enganyat. Es tracta de tirar endavant aquesta situació amb el que tenim, i m’hi veig capaç. Els que ja hi eren han de fer un pas endavant. Els jugadors de la casa han de demostrar que això és important i que no pot morir. Han de fer un esforç i transmetre’l als altres. De vegades hi ha gent que no entén què és la Penya. La Penya no és un club normal per a mi, és casa meva i vull que tothom mati per ella. No vull jugadors que pensin que és un club més. Prefereixo morir amb jugadors que tinguin menys qualitat però que sàpiguen que la Penya no es toca. Busco qualitat, però sobretot busco jugadors implicats en el projecte.

Quan li va arribar l’oferta de la Penya, va tenir dubtes?

Esclar que en vaig tenir. La situació esportiva i econòmica em podien fer tirar enrere. Si hagués sigut un altre club hauria dit que no, però la Penya és diferent per a mi. M’ha donat l’oportunitat de formar part d’un club d’elit i treballar amb els millors joves, de ser entrenador professional, de ser a la Lliga Endesa... Quan m’ha vingut a buscar no podia dir que no. No seria gaire ètic per part meva. El meu passat i la meva il·lusió van acabar amb els segons de dubte que vaig tenir.

El partit contra el Betis és una final.

No crec que sigui una final. Si guanyem a Sevilla i perdem contra Baskonia, Obradoiro i Gran Canària no servirà de res. S’ha de treure importància al partit de Sevilla i donar-la als 14 partits que ens queden, sobretot els de casa. El calendari és trampós perquè els partits contra rivals directes els tenim fora de casa.

El model de la Penya continua sent possible en el context actual?

Hi crec molt. És molt important que els jugadors joves tinguin un camí. Rudy Fernández i Ricky Rubio són extraterrestres, però Pau Ribas, Guillem Vives, Alberto Abalde, Henk Norel, Pere Tomàs, Albert Ventura i José Nogués han anat cremant etapes. Abans els joves tenien un recorregut que els feia arribar al primer equip molt sòlids. En algun moment no ha sigut així. Hi ha jugadors, com Neno Dimitrijevic, que no han tingut aquest camí. Té talent, però ha de seguir un camí. No podem tenir un Rudy i un Ricky cada any. No podem perdre la marca que tenim, hem de seguir fent millorar els joves i aconseguir que arribin al primer equip molt preparats.

Com els afecta la situació econòmica que viu el club?

Abans de firmar ja sabia com estava el club. Estem tranquils. L’equip se centra en la situació esportiva perquè és la que té a les seves mans. Ara mateix veig els jugadors molt tranquils, treballant molt bé. Tenim la tranquil·litat que la gent per sobre nostre està fent tot el possible per resoldre la situació. Sí que és cert que si la situació s’allarga cadascú portarà la realitat personal a la seva manera.

Si la Penya desaparegués...

El bàsquet tindria un problema! Sense faltar a ningú, què faria la Lliga sense la Penya? Qui apostaria pels joves? Qui aportaria gent del planter? El Joventut cada any aporta jugadors i s’ha de tenir els nassos per fer-ho. Hem de fer que això continuï.