Carlos Sainz Jr.: “Tant de bo pugui tornar-me a barallar amb Alonso cada diumenge”

BarcelonaQuan s’apaguin els cinc semàfors del circuit d’Albert Park, a Melbourne, Carlos Sainz començarà el seu Gran Premi número 61. Ja és el tercer pilot espanyol que ha fet més curses de F1, darrere d’Alonso (293) i de Martínez de la Rosa (105). Serà el quart any del madrileny a la categoria, ara com a pilot de Renault i amb l’alemany Nico Hulkenberg com a company d’equip.

Com ha canviat la seva visió de la F1 des que va començar a córrer, i com creu que la F1 el veu a vostè ara?

Tot ha evolucionat en positiu. Jo estic molt content d’haver arribat a un equip totalment oficial com Renault. Aquest era el meu somni des que vaig arribar a la F1, i no puc demanar gairebé res més en tot aquest temps des que vaig començar, en la pretemporada del 2015 també aquí a Barcelona. Quan ho penso, se’m fa estrany que hagin passat tres anys... És una sensació rara perquè, d’una banda, sembla que n’hagin passat deu i, de l’altra, només tres mesos, perquè puc recordar perfectament cada minut del primer dia. I sobre com em veu la F1 a mi... jo no soc ningú per dir-ho. Això potser ho haurien de fer els altres.

L’any passat va canviar de Toro Rosso a Renault quan només faltaven quatre curses per al final de la temporada. Vist en perspectiva, quin valor tenen ara aquelles últimes curses?

Van ser molt importants per a aquest any. Aquelles quatre curses m’han permès tenir una mica d’influència sobre el cotxe del 2018, poder dir què m’agradava i què no, el que m’agradaria que canviessin dels botons al volant, i poder-me’l adaptar a mi. Només per això sol ja tinc la confiança que puc fer una bona temporada. L’adaptació a un cotxe totalment diferent no va ser fàcil, però això dona més valor a la feina feta.

És molt diferent el cotxe d’aquest any?

És força semblant, però amb petites adaptacions als canvis de reglament, que han sigut mínims, i a les meves preferències a l’hora de conduir-lo. A l’equip estan confiats que han progressat, però jo de fet només ho vaig poder notar a la segona setmana de test a Montmeló, perquè a la primera -amb un asfalt massa fred- no hi trobava grans diferències. Però hi són.

¿L’ha ajudat que no hi hagi hagut variacions radicals al reglament tècnic?

Això segur. M’ha ajudat a mi, però sobretot a l’equip. A finals de la temporada passada érem el quart equip més ràpid, darrere de Mercedes, Ferrari i Red Bull. Si no ha canviat res, això vol dir que podem mantenir aquesta posició i que els resultats aniran arribant.

Una de les principals novetats és l’halo, aquesta estructura tubular que envolta el cockpit del cotxe per protegir els pilots de possibles impactes d’elements externs. Quina sensació li ha produït?

Jo mai criticaré l’halo perquè és una novetat que s’ha fet amb la millor voluntat per protegir-nos el cap. Sí que crec que, estèticament, té molt marge de millora, sobretot si tenim present que no forma part de l’ADN de la F1. A banda d’això, és molt difícil pujar i baixar del cotxe, i amaga una mica d’informació quan plou... Però si en els pròxims deu anys salva la vida d’un sol pilot, tot el pàdoc del campionat s’haurà de sentir molt content d’haver introduït aquesta peça tan lletja.

Per a molts observadors, Renault és l’emboscat de l’any. Ho veu així?

Tant de bo! Però no crec que ens estiguem amagant de res. Som un equip oficial i anirem a totes des del primer moment. No som un Brawn GP que, de cop i volta, arriba del no res i guanya un Mundial. Som un equip que fa passos endavant, de manera progressiva.

¿És diferent la manera de treballar de Renault de la de Toro Rosso?

Sí. No diré que sigui ni millor ni pitjor. Però són filosofies i mètodes de treball diferents. El set-up o la manera de conduir el cotxe no tenen res a veure. Cadascú té la seva manera de treballar, i sap què li va bé i què no. I jo m’hi he d’adaptar.

El quart lloc a Singapur va ser el seu millor resultat a la F1. Quin és l’objectiu ara?

Molta gent em pregunta per un podi. Però perquè això sigui possible han de passar moltes coses. D’entrada, que el cotxe sigui prou bo. Si Fernando Alonso no pot fer podi, imagina’t si n’és de complicat això. Necessitem que el cotxe sigui ràpid, i que passin coses a les curses per fer-ho possible. El meu objectiu és treure el màxim rendiment del Renault; si és per fer un novè lloc, novè; i si és per fer un cinquè, doncs cinquè.

Ja no pensa a pilotar el Red Bull? Contractualment encara hi hauria opcions...

Això és una etapa passada. Ja no penso en el Red Bull sinó en el Renault. No penso en el meu futur. Renault ha confiat en mi, i per tant es mereix el meu compromís absolut en el projecte i he de treballar com si m’hagués d’estar aquí cinc anys més.

Hem vist unes lluites molt intenses amb Alonso. Ara tots dos porten el mateix motor. Les tornarem a veure?

Tot dependrà del xassís de cadascú, tant des del punt de vista mecànic com aerodinàmic. Tant de bo Renault i McLaren puguin aspirar al màxim, i tant de bo pugui estar lluitant amb ell en cada cursa.

¿Ha sentit alguna mena d’interès per córrer en altres categories, com ell?

Encara no. Tinc tantes coses per fer a la F1 que he de posar totes les ganes i l’esforç a fer-ho bé aquí. Ni Le Mans, ni Daytona, ni Indianapolis em passen pel cap. Això no vol dir que d’aquí deu anys, si puc fer realitat els meus somnis a la F1, no em vingui de gust anar al Dakar, per exemple.

I fer ral·lis?

És una possibilitat. M’agradaria, sí, però no com a professional. Jo no voldria dedicar-me als ral·lis, però m’agradaria passar-m’ho bé corrent-ne algun. Per això no descarto un Montecarlo de clàssics, per exemple. Però sense cap voluntat de sorprendre a ningú. Només per divertir-me.

En l’esfera personal l’any no podia començar millor, amb la victòria del seu pare al Dakar.

Millor impossible. Porta trenta anys instal·lat en les victòries en el món del motor. Ara ha demostrat que amb 55 anys es pot guanyar tot un Dakar. Hi ha molta gent jove, de la meva edat, que no va viure les seves victòries als ral·lis , i ara gràcies al Dakar ja saben qui és el meu pare i el que ha fet. Un orgull.

Entre ell i vostè, la seva mare es deu fer un fart de patir...

Té molta paciència. I sap que, contra la passió i les ganes de guanyar que tenim tant el meu pare com jo, i que corre per les nostres venes, no s’hi pot fer res... Pateix molt, però ho porta prou bé.

El seu pare em va dir que ja fa temps que no escolta els seus consells...

Menteix! És veritat que faig veure que no li faig cas, perquè si bé m’agrada escoltar, apuntar-me el que diu, després jo ja veuré si ho aplico o no, si em cal. No soc un robot que em diuen una cosa i la faig automàticament. I si m’equivoco, m’equivoco.