LLIGA DE CAMPIONS

L'anàlisi dels cinc possibles rivals del Barça a la Champions

L'equip de Valverde vol evitar jugar a Londres i prefereix tornar a Milà

José Mourinho, nou tècnic del Tottenham / EFE

Just abans de rebre el Reial Madrid, el Barça coneixerà el seu rival als vuitens de final de la Lliga de Campions. La competició no torna fins al febrer, motiu pel qual l’equip de Valverde tindrà un munt de setmanes per anar pensant en el seu rival, que coneixerà en el sorteig a la seu de la UEFA de Nyon (12 h / Movistar Champions). Els partits d’anada es juguen en dues setmanes diferents, els dies 18, 19, 25 i 26 de febrer, i els de tornada, els dies 10, 11, 17 i 18 de març del 2020.

El format de la Lliga de Campions ha provocat que cada any sigui més difícil veure cares noves als vuitens de final. De fet, aquest any els setze equips provenen de les cinc grans lligues. A diferència de l’any passat, quan l’Ajax va treure el cap, aquesta temporada s’han vist poques sorpreses a la fase de grups. El Barça no pot enfrontar-se al Borussia de Dortmund, rival a la fase de grups. I tampoc a rivals de la Lliga, com l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid. Així doncs, queden tot just cinc possibles adversaris.

En el sorteig que es farà demà, el Barça, el PSG, el Bayern, el Liverpool, el Juventus, el Leipzig, el Manchester City i el València seran els caps de sèrie i jugaran el partit de tornada al seu estadi. El Madrid, el Lió, el Tottenham, el Chelsea, el Nàpols, el Borussia Dortmund i l'Atlètic ocuparan el segon bombo.

Atalanta, una sorpresa agradable

La sorpresa més destacada seria la presència de l’Atalanta de Bèrgam italià. És un equip provinent d’una gran lliga, però seria una sorpresa perquè els llombards han passat més anys de la seva vida lluitant per no baixar que no pas a Europa. El destí de la Dea, com és conegut l'equip en referència a Atalanta, una figura mitològica grega, va canviar l’any 2010, quan l’exjugador del club Antonio Percassi va comprar l’entitat. Percassi, que havia penjat les botes de jove per centrar-se en negocis com centres comercials o empreses cosmètiques, va revolucionar-ho tot apostant per jugadors ofensius. L’Atalanta sempre havia disposat d’un dels millors futbols base italians, però els seus futbolistes marxaven fora. Ara es queden una mica més o deixen diners que permeten fitxar estrangers de cert nivell. El tècnic és, des de l’any 2016, Gian Piero Gasperini, un experimentat entrenador que sol apostar per un sistema amb tres centrals i dos laterals de llarg recorregut. El gran perill dels llombards són els seus davanters, especialment el colombià Luis Muriel. Ilicic i Gomez ocupen les bandes. Especialment talentós és Papu Gómez, un argentí menut que ja fa de capità i s’encarrega de marcar diferències amb faltes i xuts llunyans.

Gasperini barreja veterans i joves, en una plantilla que sol rotar bastant. Tot i que ha perdut jugadors com Caldara, Spinazzola, Mancini o Zappacosta els últims anys, segueixen arribant joves del juvenil i estrangers amb experiència, com Pasalic, ex del Milan, i Freuler. En la seva primera experiència a la Champions, l’Atalanta ha arribat als vuitens de final de manera sorprenent: va perdre els tres primers partits, però va reaccionar a temps i va derrotar el Xakhtar i el Dinamo de Zagreb. Com que el seu estadi és vell, juga els duels europeus a San Siro de Milà. És a dir, el Barça podria tornar a l’estadi on aquest any ja ha derrotat l’Inter.

Nàpols, un volcà en erupció

L’altre possible rival italià és el Nàpols. L’equip partenopeu viu una temporada estranya. A la Champions ha brillat plantant cara al Liverpool, ja que gairebé pispa la primera posició de grup al vigent campió. A la lliga, però, viu una crisi total, com demostra l'última derrota, a casa contra el Parma, que deixa l’equip fora de la zona europea. El projecte, destinat a intentar competir per guanyar la lliga, ha explotat aquest any quan el president, el temperamental Aurelio De Laurentiis, va ordenar que la plantilla es concentrés en un hotel com a càstig pels mals resultats. Els jugadors es van revoltar, i això va provocar un debat que ha dividit la ciutat i s’ha acabat carregant el tècnic, Carlo Ancelotti. L’exentrenador del Madrid va ser acomiadat just després de classificar-se pels vuitens de final, i ara ha arribat Gennaro Gattuso, qui va ser migcampista del Milan. El seu debut va ser una derrota que afegeix pressió al projecte.

El Nàpols, que només ha guanyat dues lligues als anys 80 amb Maradona, va arribar a caure a Tercera Divisió per problemes econòmics ara farà 14 anys. L’arribada del productor de cinema Aurelio De Laurentiis va permetre tornar a Primera i guanyar títols, com copes o supercopes, però la lliga s’ha escapat sempre, malgrat rendir bé amb tècnics com Maurizio Sarri o Rafa Benítez. De Laurentiis viu barallat amb tothom, especialment amb l’Ajuntament, per un projecte per reformar l’estadi de San Paolo. I aquest any també es baralla amb els seus jugadors.

El porter és el prometedor Meret, que lidera una defensa amb Koulibaly, molt estimat pels aficionats, i el botxí del Barça de fa dos anys, el grec Manolas, que jugava a la Roma. Allan i l’espanyol Fabian Ruiz manen al mig del camp d’un equip que ara juga amb un 4-3-3. En atac, els gols els posa el polonès Milik, acompanyat de l’exjugador del Madrid Callejón i l’únic napolità de l’equip, el talentós Insigne. El Nàpols té tanta qualitat en atac que jugadors com Lozano, Mertens o Fernando Llorente solen estar a la banqueta. Però aquest any s’ofeguen pels dubtes interns sobre un projecte ambiciós que no acaba de brillar.

Olympique de Lió, un equip trencat

Rival ara fa un any del Barça precisament als vuitens de final, el Lió viu una temporada complicada. Quan semblava que no arribaria als vuitens, es va classificar gràcies a un empat, després de patir a casa contra el RB Leipzig, i la derrota del Zenit rus al camp del Benfica. Però en lloc de celebrar-ho, el partit va acabar amb una baralla entre els jugadors i els seus propis aficionats. Els radicals lionesos, d’extrema dreta, van mostrar pancartes contra jugadors com Marcelo, i altres jugadors, com Memphis Depay, van encarar-s'hi.

Malgrat ser als vuitens i haver guanyat fa pocs dies per 0-3 el Mònaco, el Lió pateix ocupant la vuitena posició. El tècnic aquest any era un vell conegut del Barça, el brasiler Sylvinho, però va acabar acomiadat fa pocs dies i ara mana Rudi Garcia. El Lió, des que als anys 80 va arribar a la presidència Jean-Michel Aulas, empresari del sector informàtic, va passar de ser un club menor a ser una gran potència capaç de guanyar la lliga molts cops. L’arribada dels diners de Qatar al PSG, però, va acabar amb el domini d’un club que ara treu pit amb un dels estadis més moderns de França. Tot i així, a nivell esportiu, el seu bon futbol base i la bona gestió d’Aulas amb els fitxatges no han servit per començar bé la temporada.

Garcia acostuma a jugar amb un 4-3-3 amb prou talent en atac. L’exdavanter del Celtic Moussa Dembélé és el màxim golejador, acompanyat de Bertrand Traoré, exjugador del Chelsea i l’Ajax. Memphis Depay, un holandès explosiu però inconstant, acostuma a jugar per la banda esquerra. Depay però, s'ha lesionat aquest cap de setmana en una nova derrota, contra el Rennes, i podria ser baixa a la Champions. Al mig del camp, el talent de la casa de Lucas Tousart i Houssem Aouar intenta fer oblidar la baixa de Fekir, que va marxar al Betis. La defensa, amb Denayer i Andersen, falla una mica, tot i l’experiència del porter Lopes. El Lió sol tenir fama d’equip ofensiu i alegre, però aquesta temporada els problemes entre el club i l’afició, sumats a mals resultats com el del derbi contra el Saint-Étienne, han provocat que hi hagi el perill de quedar fora de les competicions europees la pròxima temporada.

Tottenham, nou estadi i un vell conegut

L’any passat el Barça ja va derrotar el Tottenham, però va fer-ho a Wembley, ja que l’equip del nord de Londres encara no havia acabat el seu nou estadi. Ara, en canvi, ja l'ha estrenat, alçat on abans hi havia el vell White Hart Lane. Estadi on el Bayern ja els va derrotar per 2-7 a la fase de grups, en la derrota més dura de la temporada per a un equip que l’any passat gairebé va tocar el cel, quan va arribar per primer cop en la seva història a la final de la Champions, perduda a Madrid contra el Liverpool.

Els mals resultats d’aquesta temporada van provocar la sorprenent decisió d’acomiadar l’argentí Mauricio Pochettino, l’home dels miracles. En el seu lloc ha arribat un vell conegut com José Mourinho. El portuguès, després de no triomfar al Manchester United, ha arribat a un club del qual va dir, fa anys, que mai entrenaria. I de moment ha aconseguit bons resultats, cosa que ha permès que els spurs tornin a acostar-se a la zona europea. Mourinho sol jugar ara amb un 4-2-3-1 amb un doble pivot format per Eric Dier i Moussa Sissoko. En atac, els gols els posa Harry Kane, que aquesta temporada no està tant encertat com l’anterior, amb una segona línia en què brillen el coreà Son Heung-min i Delle Ali. Marcat per les lesions de jugadors importants, el Tottenham de mica en mica recupera efectius. Serge Aurier ocupa la banda que abans era de Trippier, ara a l’Atletic, i el porter és Gazzaniga, a l'espera de recuperar el francès Lloris, lesionat. Lloris, però, aviat ja podrà jugar, així que serà el titular quan arribin els vuitens de final.

Chelsea, el nou projecte de Frank Lampard

Aquesta havia de ser una temporada complicada per al Chelsea, sancionat dos anys sense poder jugar per haver incomplert les normes a l’hora de fitxar jugadors menors d’edat. Una sanció similar a la que va rebre el Barça fa anys. L’equip de l’oest de Londres, però, ha aconseguit una retallada de la sanció, i aquest gener ja podrà fitxar. Per tant, podrà reforçar el nou projecte de Frank Lampard. Qui va ser migcampista campió de la Champions amb el Chelsea, ara és el tècnic. I, malgrat la falta d’experiència, ho fa prou bé.

El Chelsea ha superat un grup dur amb l’Ajax i el València, i ocupa una zona europea a la Premier, malgrat les últimes derrotes a casa contra el Bournemouth i el West Ham. Lampard juga amb un 4-2-3-1 ple de jugadors joves. Des de l’arribada, fa anys, del magnat rus Roman Abramòvitx, el Chelsea no només ha fitxat grans estrelles, sinó que també ha apostat per la cantera, i ara alguns dels seus millors jugadors brillen a la Premier. El mig del camp és clau, amb el campió del món N’Golo Kanté formant el doble pivot amb l’exmadridista Kovacic. En atac, el brasiler Willian aporta experiència al costat de joves com Mount i el brillant Tammy Abraham. El nord-americà Pulisic, que va ser inscrit a temps abans de la sanció, acostuma a jugar per l’esquerra, demostrant que té un gran futur. L'exblaugrana Pedro sempre aporta qualitat, malgrat algunes lesions.

El basc Kepa Arrizabalaga defensa la porteria, ajudat per bons centrals com Christensen i Zouma. I Azpilicueta, l’exjugador de l’Osasuna, fa de capità al lateral. Per estadística, el Chelsea és l’equip amb més opcions de ser rival del Barça, ja que no és un sorteig pur. Per evitar duels entre equips de la mateixa lliga, el sorteig sembla encaminar el Barça cap a Londres.