DES DE LA CASTELLANA

La Champions només la guanya un

Els partidaris de la tornada de Neymar es refugien en els bons records del passat i en la seva necessària participació per guanyar la Champions

El tema és clarament al carrer. Tothom amb qui em creuo m’ho pregunta: vindrà Neymar?, ¿i Griezmann?, ¿i marxarà Coutinho?, ¿i Dembélé? Els aficionats estan tan desconcertats com els mateixos protagonistes. Segurament està sent un dels estius més difícils periodísticament parlant dels últims anys. Segons amb qui parlis et poden explicar versions diferents i a vegades totalment oposades. I potser un és un alt directiu, l’altre forma part de la part esportiva i el tercer és dins del vestidor. I les versions s’assemblen com un ou a una castanya.

És tan gran el desconcert i les constants diferències en els resultats de les enquestes que la gent ja no sap el que és el millor per al Barça o si volen que vingui l’un o marxi l’altre. És obvi que Neymar és un grandíssim jugador, però ¿amb quines intencions ve? ¿Haurà canviat el seu comportament de París? ¿Qui pot assegurar que no arrossegarà la resta de companys a la seva vida de festa i poca professionalitat?

Els partidaris de la seva tornada es refugien en els bons records del passat i en la seva necessària participació per guanyar la Champions. Com si no hagués jugat els partits de la desfeta al camp del PSG o del Juventus. Suposo que també són dels que deien que es va fitxar Arturo Vidal perquè no es repetís la desfeta de Roma. En realitat, qualsevol debat que digui que es fitxa un jugador per guanyar la màxima competició europea és absurd. És un torneig a 13 partits, dels quals els sis primers són relativament assequibles per a un equip mitjanament potent. L’últim és la final. Per tant, ho portem tot a sis partits en què es decideix tot per detalls i dinàmiques. I arbitratges i mentalitat. I que els cracs no estiguin lesionats, com ho ha estat Neymar amb el PSG les dues últimes temporades.

Tots els grans equips es reforcen pensant en aquesta competició, però només la pot guanyar un. El City, el Juventus, el Madrid, el PSG, el Bayern, per citar-ne només cinc, es gasten una milionada amb l’objectiu de competir per la seva Lliga i somiar en la Champions. Només quatre arriben a semifinals, només dos a la final. L’Atlètic de Madrid, el Barça, el Liverpool, per dir-ne tres més. Ja n’he citat vuit, que a més tindran sensació de fracàs si no la guanyen. Sobretot per la manera com no la guanyin. El Madrid fent el ridícul a casa contra l’Ajax, el Barça a Liverpool amb un quart gol de broma. El problema d’aquestes desfetes no el soluciona ni Neymar ni Pogba, sinó un projecte i una serietat que no sembla que tinguin ni culers ni madridistes.

Més continguts de