L' entrenador del filial d'un dels equips més estimat a Mèxic, el Chivas de Guadalaraja, va presentar la dimissió per sorpresa l'estiu del 2010. El club no va entendre inicialment la decisió de Javier Hernández, un exjugador que havia jugat molt anys a primera i feia una bona feina. Però Hernández es va encarregar de deixar clars els motius: "No em doneu permís per agafar-me festa i anar a Sud-àfrica a veure com juga amb la selecció el meu fill. Així que plego, perquè la família és més important". El fill d'Hernández és el Chicharito Hernández, el davanter del Manchester United.
El jove davanter mexicà s'ha convertit en un dels grans protagonistes de la temporada. Quan va ser fitxat pel United, el pare va encarregar-se de deixar clar que calia incloure una clàusula al contracte: el Chicharito no podia ser cedit. Havia de quedar-se al United per triomfar. I ha triomfat. Amb la mitjana de gols per minuts jugats més alta de la Premier, l'exdavanter del Chivas és titular i va camí de ser el mexicà que fa més gols a Europa des d'Hugo Sánchez. Amb dinou anys ha fet vint gols a la lliga en la temporada del seu debut a la Premier.
I Guardiola ja s'ha desfet en elogis per un punta ràpid que ja ha aconseguit superar les fites del seu pare i del seu avi. Perquè el "Chicharito" és membre d'una nissaga futbolística que ha esdevingut història viva del futbol mexicà. L'avi, Tomás Tommy Balcázar, davanter, va jugar el Mundial del 1954, en què va marcar un gol a França. Amb 80 anys, presumeix de net i també del marit de la seva filla, Javier Hernández. Conegut durant els anys 80 com el Chicharo -d'aquí deriva el sobrenom del fill-, Hernández també era davanter i va jugar el Mundial del 1986. A Mèxic, un chícharo és un pèsol. I com que tenia els ulls verds i era menut, el pare del Chicharito va ser batejat així, amb un sobrenom que ha heretat el fill, que és la tercera generació de davanters. Un jugador que l'estiu passat va debutar en un Mundial ben jove sota l'atenta mirada del seu pare. A més, va fer un gol a França, la mateixa selecció a la qual el seu avi ja havia marcat un gol el 1954.
