Citroën havia de liderar el segment dels compactes amb el seu model C4. Però, contràriament a les expectatives, aquest cotxe no ha estat l'èxit de vendes que esperaven els responsables de la casa francesa al mercat espanyol. Per això han llançat la segona generació d'un producte que no ha tingut l'acollida que mereix, inexplicablement, sobretot si en ponderem la relació qualitat-preu.
El C4 és un vehicle que destaca especialment per la seva habitabilitat. És molt ample i còmode, i disposa d'una capacitat de càrrega molt gran gràcies a un dels maleters més grossos de la seva categoria. Tot plegat fa que el Citroën C4 sigui una opció molt vàlida, a un preu contingut, per a un ús força polivalent, especialment si ens veiem amb la necessitat de fer molts quilòmetres i el pressupost no ens dóna per a un automòbil d'un segment superior. Aquest Citroën no destaca específicament en cap apartat, però en conjunt és una proposta molt interessant per l'equilibri que ofereix globalment.
La versió que hem provat, la THP, va equipada amb el motor de gasolina de 155 cavalls que el grup PSA ha desenvolupat conjuntament amb BMW. És un propulsor amb una capacitat de resposta notable, però que veu enfosquides les seves qualitats quan, com en aquest cas, va associat a un canvi de marxes com el que té. El comportament d'aquesta caixa, coneguda com CMP -Caixa Manual Pilotada- és força estrany, sobretot quan la programem en el mode automàtic. D'entrada, la manera que té d'enllaçar les velocitats sorprèn per la seva lentitud desesperant.
Un canvi polèmic
El pitjor, però, ho experimentem en el moment de fer una maniobra d'aparcament o, sobretot, quan hem de pujar una rampa pronunciada com les que acostuma a haver-hi a molts pàrquings. En aquestes condicions, el motor respon a batzegades per efecte d'aquesta caixa de canvis, la qual cosa genera una sensació fins i tot desagradable, ja que el moviment del vehicle no va coordinat amb les acceleracions que fem.
En canvi, si optem pel mode manual, pujant o baixant marxes amb les lleves situades al volant del cotxe, la resposta del motor es torna més dolça i compassada, i quan anem encadenant velocitats la resposta és molt més instantània.
És una llàstima que un motor tan bo quedi esmorteït per culpa d'aquest canvi de marxes en el qual, sens dubte, a Citroën hi hauran de treballar més exhaustivament per obtenir el producte que volien i que no han assolit.
El triomf de la racionalitat
Sense ser luxosos, els acabats i l'equipament d'aquest C4 són força correctes. D'aspecte més convencional que el model inicial, aquest Citroën té unes línies amb un disseny que, amb tota seguretat, agradarà a més gent que el seu predecessor, massa radical per al públic al qual va dirigit aquest tipus de cotxe.
Per dins, aquesta filosofia també ha moderat el concepte de la versió anterior. Quan hi pugem per primera vegada, una de les coses que crida més l'atenció són els senyals acústics que ens avisen si portem una porta oberta o el cinturó descordat, per exemple. D'entrada fan gràcia, per la singularitat, però després acaben cansant. Encara que aquest no és el principal problema d'aquest cotxe.
