TOT COSTA

Millorar el silenci

A Valverde no se'l veu còmode, però se li ha d'agrair que calli quan no pot millorar el silenci

Quan Messi emet un missatge –d'avís o d'amenaça, segons les interpretacions– com el que va llançar a l'entrevista del diari 'Sport', el primer que cal tenir en compte és el seu grau de contribució als èxits del Barça i el poder que això li confereix. I, un cop fet aquest exercici, i constatat que el capità té raó en la majoria de coses que diu, també és una evidència que incorre en alguna contradicció.

Per exemple, crida l'atenció que en la seva arenga del Gamper ens comminés –amb raó– a valorar que l'equip hagi guanyat vuit de les últimes onze Lligues i que, en canvi, ara puntualitzi que la seva continuïtat depèn d'un projecte guanyador, com volent dir que només n'és si aixequen la Champions. I també trobo sorprenent que l'emblema del millor Barça de la història afirmi que la temporada passada va anar tot com una seda fins a Liverpool, quan va ser ell qui va sostenir els resultats d'un curs futbolístic més que discret.

Estigui més o menys decebut pel fracàs de l'operació Neymar, i li faci més o menys gràcia l'arribada de Griezmann –de moment es refereix al francès amb gèlida asèpsia–, el que Messi no pot negar és que la plantilla té nivell per aspirar a tot. I no ho nega, però ho enterra amb el dubte de si s'han fet tots els esforços per repatriar Neymar.

Sigui només perquè s'expressa amb la màxima naturalitat i sinceritat, sigui perquè és conscient que el poder intimidatori de la seva paraula sobre els que –en teoria– manen és similar al que té quan encara un defensa, el cas és que Messi ha contribuït al soroll que regna al voltant del seu poder de decisió en reconèixer que el vestidor sí que opina sobre els fitxatges quan Bartomeu havia dit que no. En conseqüència, fa córrer suors fredes a la llotja i, de retruc, li complica la vida, ja prou difícil, al seu entrenador.

Ahir requeien sobre Valverde un munt de qüestions sobre les quals no s'havia pronunciat. Es va reconèixer parlant en fals quan va assegurar que l'argentí no havia recaigut de la lesió al soli, però va preferir guardar-se la seva visió sobre com es va engendrar l'operació Neymar, sobre el poder de decisió del seu vestidor o sobre el turisme empresarial de Piqué. Tot just es va avenir a lamentar que les negociacions es facin públiques i a acceptar que té una plantilla un punt descompensada, però va etiquetar les evasives com a qüestions d'ordre intern. Al tècnic no se'l veu còmode, però se li ha d'agrair que calli quan no pot millorar el silenci i, sobretot, que no contribueixi a atiar incendis.

Més continguts de