Crear un títol
Un dels punts d’inflexió de la televisió contemporània es va manifestar quan, a part de captar esdeveniments noticiables, el mitjà els va començar a crear. Aquest és un fenomen associat amb la multiplicació de canals, la competència descarnada i una exploració sovint arriscada de nous formats, i ha transformat fets quotidians en espectacles de masses.
Cada partit del Leicester registra una invasió de periodistes arribats d’arreu del planeta que busquen donar la seva particular visió d’una història de fórmula vencedora: un equip candidat a baixar, amb mànager que no guanyava ni contra les Illes Fèroe, guanya la lliga econòmicament més potent del món batent, entre d’altres, clubs que són marques globals. Tant és que el Leicester ingressés més de cent milions de lliures en concepte de drets de televisió la temporada passada, que el propietari sigui un empresari tailandès que domina el negoci dels duty free als aeroports del seu país o que la plantilla la integrin catorze estrangers i deu anglesos: precisament, la moderació econòmica a l’hora de fitxar, el magre historial del Leicester i els clixés d’una ciutat industrial que semblava viure en letargia són el que continua fent que la gesta dels foxes sigui un tema llaminer.
Però que el Leicester City guanyi també pot ser llaminer per a la Premier, que és, de tots els campionats europeus, el que més valora el torneig com una sola unitat de negoci. El Manchester City i la lliga es van retroalimentar d’una forma abassegadora el 2012, quan Agüero va firmar el gol que resolia tota la temporada en el minut 94 de l’últim partit. La campanya de l’equip de Ranieri ha fet augmentar la presència de la Premier en centenars de televisions de tot el món, i són majoria les que no disposen de cap dret sobre la competició. Davant d’això cal plantejar-se si l’interès massiu i global per Vardy i companyia no s’està convertint en un actor més de la faula, si bé no tan descarat com aquell periodista turc que intimidava la taula d’anotadors al pavelló de l’Ulker d’Istanbul o algunes Pilotes d’Or de l’era pre-FIFA modelades per potents maquinàries mediàtiques al servei de grans clubs. Els informadors no marquen ni reben gols, però el fenomen Leicester ofereix tants beneficis a tanta gent que, per més que la primera lliga del Tottenham en gairebé sis dècades pogués ser també una història prou potent, un daltabaix dels foxes quan són al llindar de la glòria seria una bufetada que se sentiria molt més enllà de les East Midlands. ¿Ho va pensar, Jonathan Moss?
