GIRONA FC

Cristhian Stuani, capital de Montilivi (2-0)

L’uruguaià marca un doblet que deixa l’equip empatat amb la zona de 'play-off' d’ascens

Què fèieu el març del 2018? El Girona, guanyar tres partits consecutius, una fita que gràcies al triomf contra el Logronyès (2-0) ha repetit. El doblet, evidentment, el va fer Cristhian Stuani, i permet l'equip situar-se empatat a punts amb la zona de play-off d’ascens a Primera, ocupada pel Rayo Vallecano, que visitarà Montilivi dilluns. Això es posa interessant.

Abans de guanyar, però, va haver de pencar. Perquè no hi ha cap partit que es regali, a Segona. Més precís en atac estàtic del que ens té acostumats, tampoc va generar gaire perill a la primera part. Qui va gaudir, per variar, va ser Cristhian Stuani, d'inici desafortunat en la rematada. Però ens enganyava, era un miratge. Com Sylla, a qui li va perjudicar no voler ser gaire egoista en una acció que hauria d’haver acabat ell, però va voler-la cedir a l’uruguaià. Coses de compartir atac amb l’estrella del club, que de sobte et sents intimidat. Però qui va donar ensurts va ser el Logronyès, que en la seva estrena a la categoria està deixant clar que si alguna cosa no té és por. Bobadilla va intentar el gol en dues jugades d’estratègia. El primer cop de cap va sortir fregant el pal i en el segon va molestar-se amb Andy.

Tres partits sense encaixar

Corria el risc d’agradar-se, l’equip blanc-i-vermell, quan després del descans va decidir que, per marcar, abans calia dissenyar la jugada perfecta. Perquè la línia entre encertar i equivocar-se és molt prima. Les triangulacions de Samu Saiz feien aixecar esperances, fins que la pilota arribava a la frontal, en què en comptes de finalitzar sempre hi havia una passada de més. El conjunt visitant no estava per històries: dues arribades seguides de Bogusz i Petcoff no van acabar a dins per poc. Sort de Juan Carlos, que encadena tres porteries invicte. Però encara s’havia de fer la llum, i a Montilivi només arriba de la mà de Cristhian Stuani, que es va treure un doblet de la màniga i va deixar una nova nit per al record. I és que amb l’uruguaià és més fàcil creure que tot és possible. També tornar a Primera Divisió. Encara que avui només continuï sent un somni.