La fi del món
Potser sí que hi havia algú preocupat per les profecies catastròfiques dels maies, però l'autèntica fi del món per als culers s'havia de produir la primavera passada, al mes de maig. En dotze hores va quedar fora de la final de la Champions i va perdre Guardiola. El sol es va apagar i el futur amenaçava amb la foscor perenne si haguéssim fet una enquesta entre els barcelonistes, que, a més, veien el Chelsea aixecant la Champions per televisió.
Els explico una imatge que es va produir ahir a Zuric, mig any després dels fets de primavera. L'organització suïssa, poc avesada a les subtilitats de les rivalitats atàviques hispàniques, va allotjar l'expedició del Barça i del Madrid en una gran sala d'un hotel. Portes separades, estances diferents, però mateix espai amb només un envà provisional que separava Florentino, Casillas i Xabi Alonso de Messi, Sandro Rosell i Iniesta. Des de fora un espai desprenia ambient de festa prèvia i de l'altre en sortia un silenci eloqüent.
El Barça s'ha encomanat a una idea per driblar la fi del món. Si les coses haguessin anat tan malament com podia semblar, l'anunci que va fer ahir Guardiola hauria estat un cop de puny al fetge del barcelonista. Comprovar que el responsable dels millors moments de la teva història decideix buscar altres camins hauria resultat dolorós. En canvi, el club pot contemplar els moviments de l'exentrenador enfortit per un relleu fàcil i ben encarat. Emparat en una manera de fer que va començar als anys 90 i que de moment provoca, entre altres coses, que Zuric sigui una ciutat consolidada en l'imaginari del club. Perquè des del 2004 el Barça hi ha enviat sempre algú per recollir algun guardó o sortir a la foto del podi. També cal dir que hi ha col·laborat el directe competidor. La FIFA hauria pogut deixar una cadira buida en un escenari que compartien Messi, Iniesta, Cristiano, Del Bosque i Guardiola. Una cadira per al que en un moment determinat de la història se'n va venir a dir señorío .
Encara falta molt per a la pròxima amenaça de fi del món. Els falsos profetes de torn amb les amenaces de núvols negres que s'ho emportaran tot sortiran del cau. Serà quan toqui veure com Leo Messi -acabat de renovar- marxa o acaba la seva carrera. Però l'experiència d'aquest 2012 indica que el món no se li acaba el Barça quan perd el millor entrenador de la història o el millor jugador de tots els temps. Se li acabaria, segur, si traeix la idea que ens ha portat a tots plegats fins aquí. A llocs com Zuric.
