AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR

Democratitzar el Barça

La nova llei de l’esport que està dissenyant la Generalitat de Catalunya obligarà els clubs esportius que no són societat anònima a tenir una directiva paritària, amb el mateix nombre d’homes que de dones. Al Barça, amb només una dona ara mateix a la junta, s’haurien de canviar vuit homes per vuit dones per complir la normativa. Queda molta feina per fer, doncs. Però, fins i tot més important que això, que facilitar l’accés de les dones als llocs de poder -en què lamentablement la dona té una presència ínfima-, s’hauria d’aconseguir que formar part de les directives dels grans clubs no fos una qüestió elitista. Cal democratitzar entitats com el Barça. Que no sigui un terreny exclusiu per a uns quants, els que remenen les cireres ara i sempre, aquí i allà. I aquest és un tema que va més enllà de la llei de l’esport, i que depèn de la que també s’està debatent a Madrid.

Per descomptat, no tots els directius actuals són multimilionaris. Ni de bon tros. Però amb les regles del joc actual, qualsevol projecte impulsat per presidir el Barça ha de comptar amb algú a qui els diners li siguin gairebé un càstig, o que tingui tentacles prou llargs per aconseguir els favors de l’ statu quo. És a dir, els que remenen les cireres. Ara mateix, amb un Barça que s’acosta als mil milions d’ingressos i, per tant, amb la necessitat de presentar un aval de 150 milions, o aplegues uns quants empresaris exitosos al teu equip o ets esclau de l’ statu quo que t’ha de permetre jugar la partida. I això és un perill.

Però no tot s’acaba aquí. Cada cop les campanyes costen més. Per tenir possibilitats d’optar a la presidència, cal posar una suma indecent de diners gairebé a fons perdut. Diners que, si aconsegueixes una cadira a la llotja del Camp Nou, segur que tornaran, però en cas de derrota el forat no serà pas anecdòtic.

Igual que la societat ha viscut temps de canvis aquests últims anys, amb moviments que han desafiat les oligarquies imperants, caldria el mateix en institucions com el Barça. Per fer-ho, seria necessari un canvi de paradigma en la llei -precisament, la gran cuirassa de l’ statu quo - i en els mateixos estatuts del club. Un replantejament del model. El relat de la professionalització que ha impulsat Bartomeu durant els últims anys ha d’anar acompanyat d’un canvi en l’estructura organitzativa del Barça. Debatre qui i com ha de prendre les decisions en cada àmbit. Discutir quants directius fan falta i quin ha de ser el seu paper. Democratitzar el club ha de ser compatible amb la recerca de noves fórmules de govern molt més eficients.

Etiquetes

Més continguts de