Un kurd al futbol turc
El jugador Deniz Naki ha estat sancionat per posicionar-se a favor de la causa kurda
BarcelonaLa guerra de Síria i l’ofensiva de l’Estat Islàmic han situat de nou al bell mig de l’agenda internacional les reivindicacions del poble kurd. Amb el seu territori repartit entre l'Iran, l'Iraq, Síria i Turquia, les milícies kurdes van resistir amb èxit durant sis mesos el setge a què va ser sotmesa Kobane per part dels jihadistes.
Més enllà del conflicte bèl·lic, els kurds pateixen des de fa tres dècades, d’ençà que el Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK) va alçar-se en armes contra el govern turc, la repressió de les autoritats enmig de l’ascens del nacionalisme que propugna el Partit de Justícia i Desenvolupament (AKP) del president Erdogan. Un context al qual no ha escapat el futbol.
Així, un triomf d’un equip de tercera divisió, l’Amed SK, davant un club de la Süper Lig, el Bursaspor, va acabar d’encendre els ànims. La victòria de l’equip ensenya dels kurds es va produir davant un dels clubs més representatius del nacionalisme otomà –llueix la bandera turca a l’escut– i a l’estadi que duu el nom del pare de la pàtria, Mustafà Kemal Atatürk. Per acabar-ho d’adobar, el jugador autor del gol que va donar la classificació per a quarts de final de Copa al conjunt de Diyarbakir –'Amed', en kurd– va ser Deniz Naki.
El davanter alemany d’origen kurd va signar aquest estiu per a l’Amedspor. Nascut a Düren, es va fer un nom al panorama futbolístic quan la temporada 2009/10 va debutar amb el FC Sankt Pauli. Al club d’Hamburg va ser un dels jugadors més estimats per l’afició. En les tres temporades que va defensar la samarreta pirata va protagonitzar episodis sonats, com quan, fart dels càntics racistes dels seguidors locals, va celebrar un gol al minut 84 al camp de l’Hansa Rostock, un dels rivals tradicionals del St. Pauli, fent un gest que simulava tallar el coll als espectadors. Per aquella acció, el comitè esportiu i disciplinari de la Bundesliga li va imposar una sanció de quatre partits.
Arran d’aquell fet, en les successives entrevistes va aconseguir que diversos sectors s’interessessin pel conflicte kurd. Malgrat néixer a Alemanya, Naki sempre s’ha mostrat molt orgullós dels seus orígens, un fet visible en els tatuatges que porta als braços. Al dret, “Dersim 62”, en referència a la plana situada a l’oest d’Armènia –actualment forma part de la província de Tunceli–, escenari durant el bienni 1937-38 d’una massacre de kurds alevis seguint ordres, precisament, d’Atatürk. El desig de crear un nou estat-nació modern unificant els territoris de l’Imperi Otomà mitjançant la turquització –que incloïa l’assimilació i reubicació forçada de la minoria religiosa alevi i dels kurds– va topar amb els habitants de la zona, que es van alçar en armes contra el govern. El líder de la rebel·lió, Seyid Riza, va ser penjat i enterrat en un lloc desconegut, i es va convertir, d’aquesta manera, en un referent de la resistència kurda. No és estrany, doncs, que el 2014 Naki donés suport a la commemoració del 76è aniversari dels fets de Dersim. “Recordem aquells que van perdre la vida al genocidi. No podem oblidar les nostres arrels i la nostra història”, va manifestar. Per fer encara més visible el seu compromís, el jugador llueix a l’Amed SK el dorsal 62, el número corresponent a la província de Dersim.
Després d’una temporada al Paderborn va marxar a la lliga turca per jugar al Gençlerbirliği. Lluny de ser una estada plàcida, el novembre del 2014 va patir una agressió als carrers del barri de Güngören d’Istanbul. Tres aficionats el van colpejar i amenaçar després d’haver fet públic a les xarxes socials el seu suport als kurds que combatien a Kobane. Una opinió que se sumava a la seva adhesió a la campanya #SaveourgirlsfromISIS. L’assalt va precipitar la marxa de Naki del país i el seu retorn a Alemanya.
Després de desestimar una oferta per jugar a Holanda va fitxar pel conjunt de Diyarbakir. Amb la samarreta roig-verda va marcar el gol del triomf davant el Bursaspor, que per a molts compatriotes seus tenia un significat que transcendia l’àmbit esportiu. Naki també ho va viure així: “Estem orgullosos de ser un petit raig d’esperança per als problemes de la nostra gent. Com Amedspor, no estem sotmesos ni mai ens sotmetrem. Llarga vida a la llibertat”. Unes paraules que van provocar que fos sancionat amb 12 partits i una multa substanciosa per part de la Federació Turca de Futbol per “propaganda ideològica i antiesportiva”. Sobre la qüestió, el futbolista va afirmar: “M’ataquen perquè sóc kurd. Em sento orgullós de ser de Dersim. Sóc kurd i alevi. N’estic molt orgullós”. Així és Naki, un jugador compromès que no té por d’expressar les seves opinions. El seu braç esquerre, on duu tatuada la paraula Azadi –'llibertat', en kurd– damunt el rostre del Che Guevara, n’és testimoni.
En el partit d’anada dels quarts de final davant el Fenerbahçe, sense Naki a l’onze ni públic a les graderies més enllà dels 500 policies encarregats de la seguretat, l’Amedspor gairebé va donar la sorpresa quan a 15 minuts del final guanyava 3 a 2 a l’actual líder de la Süper Lig. Tot i l’empat final i els entrebancs, els habitants de Diyarbakir concentrats fora l’estadi van celebrar el resultat com si hagués estat una gran victòria, la dels kurds davant Turquia.
