El Dépor és Lendoiro, Lendoiro ja només és el Dépor
El president del Deportivo, Augusto César Lendoiro, és un dels dirigents més peculiars que hi ha al futbol estatal, i no només perquè és l'únic president professional (cobra l'1% del pressupost anual del club) i el que porta més anys al càrrec (22), si no per la seva forta personalitat. El Dépor el porten ara només quatre directius: dels dos primers ningú en recorda els noms, Patxi Dopico s'encarrega de les penyes i Lendoiro fa i desfà. No hi ha ningú més. En una entrevista recent a la SER de Galícia va dir: "Estic sol però així estic a gust perquè no li dec res a ningú".
Des que el Dépor ha deixat de ser Súper, el deute del club ha augmentat fins als 107 milions. Les empreses de la ciutat li han girat l'esquena, els bancs i les caixes no el volen finançar i les institucions també li fan el buit. El 2010 era l'any Xacobeo; l'equip de bàsquet, l'equip ciclista i molts altres han rebut diners d'aquesta celebració, i el Deportivo ni un euro. Aquí no se sap si primer ha sigut l'ou o la gallina, però en paral·lel a aquest procés de solitud, Lendoiro s'ha anat tornant més esquerp i s'ha anat aïllant en si mateix i busca els culpables a l'exterior. "És un home complicat, les coses són com ell vol, o no són", apunta el cap d'esports de la SER, Fran Hermida.
La Voz i Paco Vázquez
Per Augusto César Lendoiro, les causes principals dels seus mals i dels del Deportivo, que van estretament lligats, són l'exalcalde de la ciutat, Paco Vázquez (PSOE, del 1983 al 2006), i el diari de més tirada a Galícia, La Voz , vinculat a l'exalcalde a través del seu propietari, Santiago Rey. "Paco Vázquez controla la ciutat i les empreses, fins i tot ara que és ambaixador al Vaticà, i està obertament enfrontat a Lendoiro", explica Marco Antonio Sande, subcap d'esports de Cope Galícia. I Fran Hermida hi afegeix: "La Voz té una relació estreta amb les entitats financeres i Lendoiro diu que aquestes entitats tenen por d'ajudar el Dépor perquè després aquest diari els fotria canya".
La història de Lendoiro i Vázquez és curiosa. Eren íntims amics des de la infància, quan compartien pupitre al col·legi dels germans maristes de la ciutat, van anar a les bodes respectives, i quan Vázquez es va ficar en política (PSOE) se'l va voler endur amb ell. Lendoiro s'hi va resistir, però quan va caure en la temptació, ho va fer a les files del PP, cosa que va empipar molt el seu amic.
Les relacions es van trencar, però la rivalitat va anar creixent a mesura que Lendoiro es convertia en un contrapoder a la ciutat. Primer va ser president del Liceo d'hoquei patins i el va convertir en el club més important d'Europa. Després va agafar el Deportivo i el va dur a lluitar de tu a tu amb el Barça i el Madrid (una Lliga, dues Copes i tres Supercopes). I en política va ser regidor de l'Ajuntament, secretari general de l'esport de la Xunta i president de la Diputació de la Corunya, sempre amb el PP. I el súmmum va ser quan el 1991 i el 1995 Lendoiro li va disputar directament l'alcaldia a Paco Vázquez, tot i que amb això no se'n va sortir i després va deixar la política. "La Corunya és un poble molt petit per a tota la gent que en vol ser el xèrif", explica Hermida.
Els socis, resignats
Lògicament no tots els aficionats estan d'acord amb la manera de fer de Lendoiro, molts li critiquen que tingui els seus tres fills vivint dels negocis del club, però a Riazor mai ningú l'ha assenyalat com el culpable de la crisi actual; al contrari, valoren que ell els va portar a viure els moments més gloriosos de la història, i saben que darrere de Lendoiro només hi ha l'abisme.
