BARÇA

Derrota de l’aposta per l’ADN Barça

Valverde corregeix al descans un mig del camp titular amb Aleñá, Sergi Roberto i De Jong

Ernesto Valverde va demostrar ahir a San Mamés que la pissarra del Barça és seva. Ell pren les decisions, hagi automatitzat més o menys la seva aposta, gestionant els condicionants, que els té. L’absència de Leo Messi, el principal, va donar-li un marge d’actuació interessant. L’entrenador va matisar en roda de premsa que debutar en Lliga contra l’Athletic Club no era un bon negoci. Era el missatge recurrent per justificar un mig del camp poblat. Però l’equip està canviant. Té diferents registres i Valverde sembla que vol valorar-los. O, com a mínim, posar-hi intenció. Carles Aleñá, Frenkie de Jong i Sergi Roberto van formar la primera línia de creació de la temporada.

Joventut, toc i perfil ofensiu box-to-box. El punt noticiable se’l repartien els titulars i els suplents. Que Sergio Busquets i Ivan Rakitic estiguessin a la banqueta va exemplificar el canvi de tendència: De Jong estrenant rol de pivot defensiu i dos interiors amb molt recorregut, que poden jugar de falsos extrems si cal buscar la porteria rival. Sobre el paper, tenia sentit. La gespa va matisar que encara és d’hora. La pretemporada del Barça condiciona les alternatives. Tot el que sigui improvisar comportarà un risc. Les primeres espases tampoc asseguren resultats. Els jugadors encara estan agafant la forma. Han passat més temps en un avió, viatjant entre Barcelona, la Xina i els Estats Units, que treballant amb la pilota als peus a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Aquesta és una de les moltes raons que expliquen la mala primera meitat del Barça a San Mamés. Va perdre’s. No hi va haver el joc romàntic que es pot esperar del mig del camp, ni l’efecte del múscul que per moments abraça Valverde. De Jong va estar molt sol davant dels centrals. Va estar sòlid, arriscant, com ho fa amb la selecció d’Holanda i com ho va fer en la seva etapa de l’Ajax, però la disposició dels seus companys el va ofegar en els primers compassos de la jugada. Ni Aleñá ni Sergi Roberto no van estar malament, però no van portar el pes del partit. Els dos equips es repartien el percentatge de la possessió al minut 25, amb l’Athletic signant totes les jugades de perill.

Retorn al pla inicial

Tres accions després es va lesionar Luis Suárez. Aquest canvi va fer caure tot el castell de cartes. L’entrada de Rafinha va mantenir-lo de primeres, amb el 4-3-3. Antoine Griezmann va passar a la posició de davanter centre i Ousmane Dembélé a la banda esquerra. Més o menys efectiu, però encaixava. La valentia d’Ernesto Valverde va ser una seqüència de malabars de 45 minuts. Va demostrar que confia a mitges en la versió ADN Barça que pot formar. L’obligació de guanyar pesa, com els galons. Ivan Rakitic, pilar, va entrar en el lloc d’Aleñá, encara rookie, al descans. El croat va arrencar d’interior. Va assegurar més equilibri. L’equip va començar a guanyar metres cap a la porteria rival. El joc millorava a mesura que Valverde tancava files al voltant de la fórmula que li ha funcionat des de que va arribar al Camp Nou. Carles Pérez va ser l’últim canvi que va fer per buscar desequilibri.

No n’hi havia més. Arturo Vidal i Coutinho estaven desconvocats. El davanter de La Masia va situar-se a la banda i Rafinha va demanar pilota com a segona punta, un interior més avançat, i va deixar que De Jong i Rafinha formessin un doble pivot. Rotacions que no van tenir premi. El Barça va perdre sense bombardejar els bascos, concedint en defensa. “La competició ens ha posat en el nostre lloc. Ens anirà bé aquesta derrota. No hem estat bé. Ells ens han pressionat molt i no hem reaccionat. Hem intentat jugar, però bé, hem estat més estona a camp propi. Els detalls t’acaben matant”, va dir Gerard Piqué encara sobre la gespa. L’equip té deures pendents.