Desemmascarats

Els golejadors són una espècie molt sensible, sobretot quan s’aixeca vent en contra. Pierre-Emerick Aubameyang s’ha ficat tot solet en l’ull de l’huracà i aquesta jornada fins i tot ha perdut la condició de millor canoner de la Bundesliga en duel directe amb Lewandowski. El davanter del Bayern va fer doblet en el 4-1 que va encaixar el Borussia Dortmund. El darrer gol del polonès fins i tot va arribar en la jugada posterior que Aubameyang desaprofités una clara ocasió.

El gabonès ha viscut la seva setmana més tensa com a futbolista del Dortmund, afectat per les crítiques que ha rebut per la seva darrera ximpleria: en celebrar el seu gol en el derbi contra el Schalke es va tapar la cara amb una màscara. Els mateixos dirigents del Dortmund li van estirar les orelles, no per manca de respecte al rival, sinó perquè la màscara en qüestió era producte d’una campanya de publicitat de l’espònsor privat del davanter, justament una multinacional esportiva competència de la marca que equipa i patrocina el Borussia.

No és el primer cop que l’excèntric Aubameyang es posa una màscara per celebrar un gol. Se n’havia posat una de Spiderman i de Batman, i li havien rigut les gràcies com a superheroi del partit. La diferència ara és que el davanter gabonès ha comercialitzat l’emoció més bonica del futbol: la del gol. El Dortmund li ha imposat una forta multa que, previsiblement, pagarà l’espònsor del jugador i avall. Però l’estirada d’orelles no és tant per menystenir l’arxirival Schalke o per perjudicar el propi equip -va rebre una targeta groga absurda- com per ofendre un dels patrocinadors del club. És simptomàtic com s’ha emprenyat en aquest afer comercial un Dortmund que, altrament, ha sigut qui més pestes ha dit del RB Leipzig perquè al darrere hi ha l’interès mercantil d’una altra multinacional.

Des de les xarxes socials, Aubameyang ha volgut transmetre, entre còmic i desafiant, que a ell no l’amarga ningú. Però no és el primer cop que se li veu el llautó. Fa unes setmanes va jugar amb el cap rasurat amb el logotip del seu espònsor privat. La reglamentació esportiva per corregir aquests casos va per darrere de l’enginy de les marques. Ens hem acostumat a veure tot tipus de pedaços publicitaris arreu de l’esport i, sense anar més lluny, aquesta setmana no ha semblat desmesurat debatre si en el fet que Neymar s’hagi canviat les botes durant un parell de partits consecutius no hi ha també marro comercial.

L’únic aturador a tot això el té l’aficionat, el client, si no compra els articles de la marca en qüestió. Però desemmascarem-nos: ¿qui és el fan que està disposat a rebel·lar-se contra aquest negoci si un davanter continua fent gols?

Més continguts de