(Des)protegir el president
Periodista de Catalunya RàdioA Jordi Cardoner li van trencar la cara (mediàticament) fa un parell d’anys per protegir el president Rosell. Corrien temps convulsos en què estàvem entretinguts amb el projecte de la Grada d’Animació, els Mossos d’Esquadra s’hi havien posat en contra i tot plegat anava de pet cap a l’iceberg definitiu per naufragar al mar de l’oblit. Cardoner no compartia la iniciativa tal com estava plantejada però va posar el pit perquè els projectils no impactessin en el líder. Si algun professional de la política llegeix aquest text deu compartir alguna experiència similar.
Ahir Josep Maria Bartomeu va donar explicacions en solitari del fracàs de les negociacions amb Qatar davant de l’assemblea de compromissaris. Segur que ha sigut informat, que ha influït, i que ha monitoritzat les incidències del procés de negociació que va deixar encarat Javier Faus abans de plegar després de les eleccions. Però Bartomeu no és qui n’ha tingut la responsabilitat directa. Davant dels compromissaris s’ha empassat el gripau d’haver de fer marxa enrere, de donar la cara per anunciar que caldrà una assemblea extraordinària perquè el que donaven per fet està molt lluny de ser realitat, i que ja veurem.... Li ha tocat a la màxima autoritat del club. Ningú hi ha posat el pit. També el van deixar mig venut fent-lo viatjar a Doha per passar-se gairebé un dia sencer esperant una trucada en un hotel de Qatar. No va trucar qui esperaven.
El president ha patit un desgast d’imatge perquè no hi ha hagut càrrecs intermedis ni companys de junta que hi hagin posat el pit per esquivar bales. Com va fer Cardoner. I el més greu és que ara ha dissenyat un equip de junta a mida. N’hi ha que s’han amagat i que quan hi hagi un acord presentable seran els primers a exercir la seva responsabilitat, demanar la paraula i anunciar bones notícies.
