Gerard Deulofeu ja és major d'edat. Avui un dels futbolistes més prometedors de l'inesgotable fàbrica de cracs que és La Masia del Barça fa 18 anys. I els fa assumint amb desvergonyiment el cartell de futura estrella que molts li han penjat des que té 13 anys. I els fa, també, havent-se adaptat amb naturalitat al ritme tranquil i prudent, lluny dels focus, que han dissenyat per a ell Guardiola i Eusebio, que l'estan acabant de formar a cavall entre el rodatge al Miniestadi i els entrenaments esporàdics amb el primer equip, amb què ja va debutar l'octubre del 2011.
"M'agradaria molt que triomfés -desitja Carlos Pastor, l'actual entrenador del juvenil A del CF Damm i exseleccionador català Sub-16 i Sub-18, en què va conviure amb Deulofeu quan era cadet-. El Gerard és un d'aquells jugadors que, per qualitat, està molt per sobre de la resta. Pot fer coses que molt pocs poden fer. Però en contra d'aquesta aparença de jugador presumit i poc disciplinat que té, puc assegurar que és un futbolista exemplar, amb un cor molt maco i molt bona persona".
Pastor ha compartit hores d'autocar i concentracions amb Deulofeu i recorda, amb simpatia, dos gestos que el jugador ha tingut amb el que va ser entrenador seu a la selecció catalana: "En el primer partit amb Catalunya, a Tudela (Navarra), em va dir que si marcava un gol me'l dedicaria. I, quan el va fer, va córrer a fer-me una abraçada. Després, quan va debutar amb el primer equip, li vaig escriure un missatge per felicitar-lo i de seguida me'l va contestar. Aquests detalls no els tenen tots els jugadors joves de qui diuen meravelles. Ell és atent".
Per diferent, per màgic, Deulofeu és "possiblement el jugador amb més potencial de tot el planter blaugrana", assegura Martí Perarnau, autor del llibre El camí dels campions i coneixedor de primera mà del talent que puja al Barça. "D'esprint elèctric i indesxifrable", aquest davanter que recorda Leo Messi ha d'entendre que per arribar a l'elit "s'han d'aparcar els factors que distreuen un jugador i en limiten el progrés" i "canalitzar la seva passió pel futbol pel bé de l'equip". És una transformació que se li exigeix per fer el salt definitiu. Sense la protecció del carnet d'identitat, ara que arriba a la majoria d'edat sembla un requisit indispensable.
Més madur del que sembla
De fet, part d'aquest aprenentatge, d'aquesta reconducció d'una personalitat individualista a una de més solidària, ja fa temps que l'està fent, sobretot des que el club va convèncer-lo d'instal·lar-se a la residència de La Masia, on viu des de fa alguns mesos. "Encara té recorregut per fer al filial", va avisar Guardiola abans del seu debut.
"Em consta que el Pep compta molt amb ell i que està molt a sobre de l'evolució que té al B -comenta Pastor-. No és cert que no treballi defensivament. Corre com tots i s'esforça també sense pilota. El seu error tàctic més greu, ara, és que no acaba de triar bé quan se l'ha de jugar tot sol i quan ha de buscar opcions més fàcils amb algun company. Es veu tan superior que se les vol jugar totes ell. Però és reconduïble, i tant que ho és".
Com ja va fer el tècnic amb Thiago, un altre geni que semblava més talentós que treballador, més de caos que de rigor posicional, el de Santpedor mima les aparicions de Deulofeu per no trencar l'equilibri entre el que el seu potencial ja demana a crits i el que recorda de l'experiència d'anteriors debuts precipitats.
"Potser l'entorn, amb el seu agent, Ginés Carvajal, parlant-li del Madrid, el pot marejar una mica -diu Pastor-, però sempre que hi parlo el veig centrat". Ara que ja té 18 anys ha de seguir sent aquell nen fresc, atrevit i -per què no- una mica irreverent que enlluerna des de petit.
