Diego Perotti: “No crec que ningú amb una mica de seny pugui dubtar de Messi”

El jugador del Roma parla amb l'ARA abans de visitar el Camp Nou a la Champions

Diego Perotti (Moreno, Buenos Aires, 1988) va abandonar la seva Argentina natal quan tenia 18 anys per formar-se al Sevilla, on va poder guanyar títols i on el seu primer gol va significar que el club andalús es classifiqués per a la Champions. Després va saltar al club més antic d’Itàlia, el Gènova, per acabar al Roma, on ara brilla amb el que serà el rival del Barça. Abans de la derrota de la selecció argentina -a la qual tornava després de molts anys absent- per 6-1 a Madrid contra Espanya, parlava amb l’ARA des de la concentració argentina.

Com afronta un club com el Roma, amb tanta afició però amb pocs títols, un duel com aquest dels quarts de final de la Lliga de Campions?

A Roma fa molta il·lusió poder jugar la Champions, és la competició que tothom somia a nivell de clubs. A Roma no s’ha pogut jugar cada temporada, així que aquest any hi havia eufòria pel sol fet de ser a la fase de grups. I després per haver superat un grup tant dur com el nostre, amb el Chelsea i l’Atlètic. La gent està molt contenta, aquest club pocs cops havia arribat als quarts de final.

Per tant, poca pressió contra el Barça, ja que no són els favorits...

Tothom sap que ells són els favorits. La sensació és curiosa, perquè a mesura que guanyes en vols més i ara no ens volem parar. Però quan tens davant el Barça de Messi, ets conscient que si caus eliminat ningú et culparà.

Parlava de Messi. Ara ha pogut compartir vestidor amb ell a la selecció.

Poder arribar a la selecció és un somni fet realitat. I poder viure des de dins com és jugar amb Messi encara més. És un líder dins i fora del terreny de joc, impressiona molt la seva manera d’entendre el joc. Estic molt content, ja que durant la meva carrera he patit lesions i problemes que m’han allunyat de la selecció, tot i que sí que hi havia jugat en categories inferiors. Ara toca lluitar i donar-ho tot per veure si puc ser al Mundial de Rússia. Sempre dic que he pogut ser entrenat per Diego Armando Maradona -que va portar-me fa anys a la selecció- i he pogut ser company de vestidor de Messi, Riquelme i Totti. No puc queixar-me, la veritat. El futbol m’ha donat molt, ja no puc demanar més favors. Potser anar al Mundial, posats a demanar.

Tal com li va passar a Messi, vostè també va deixar l’Argentina quan era molt jove, oi?

Víctor Orta va trobar-me quan era al Deportivo Morón, on portava tot just un any. I de sobte em van portar al Sevilla. Era molt jove, tenia 18 anys, però va ser bonic poder créixer en un club com el Sevilla, que forma bé el futbol base. Llavors el Sevilla potser no tenia tant nom, però ara veig que va ser un gran encert.

¿Li ha passat com a Messi, en el sentit que els aficionats argentins l’han descobert tard perquè no va jugar mai a la primera divisió argentina?

El cas de Messi és diferent, ja que va marxar encara més jove, però sí que són situacions estranyes. L’aficionat argentí sempre veia evolucionar els seus jugadors, però últimament tot canvia, i crec que ara ja s’ha normalitzat. No crec que ningú amb seny pugui dubtar de Messi.

Com ho pot fer el Roma per aturar un equip com el Barça?

Ens agrada atacar, no som un equip defensiu, però quan tens davant el Barça saps que ells controlaran la pilota molts minuts i et tocarà patir. Tenim velocitat i talent a dalt, però el problema és que al Barça si intentes tapar Messi apareixen els altres. Serà un repte apassionant.

Més continguts de