BARCELONAL'eliminatòria contra el Chelsea potser necessita més gestió emocional que solucions tàctiques. Refredat i madurat, el guió del partit viscut a Stamford Bridge dibuixa un escenari força favorable per a un Barça que haurà de concentrar esforços a repetir moltes de les coses que va fer bé a Londres.
No cal cremar-ho tot malgrat l'1-0. En condicions normals, si es juga un partit similar, el Barça tindrà ocasions per capgirar l'eliminatòria. Només cal que trobi el punt just de ritme sense sobreexcitar-se, el nivell adequat de passió que requereix tota remuntada, sense caure en la precipitació, l'enemic més gran del joc precís i delicat dels blaugranes.
Idèntic Chelsea
Tot fa pensar que Di Matteo repetirà l'estratègia de la segona part: amb l'interrogant de si tornarà a confiar en la veterania de Drogba o si apostarà per l'agilitat de Fernando Torres en punta a la caça d'un contracop que mati l'eliminatòria, hem d'imaginar-nos un Chelsea totalment replegat en camp propi, amb Obi Mikel coordinant l'espès engranatge defensiu per aïllar Messi dels seus socis més fidels i allunyar-lo de l'àrea. L'aposta pel 4-3-3 amb dues bandes entregades a l'exercici de tapar passadissos interiors i interrompre la circulació de pilota del Barça sembla segura.
A partir d'aquí, Guardiola ha de resoldre si li està bé repetir l'estil de l'anada i esperar, pacientment, que vagin caient les arribades a la porteria de Cech (creuant els dits perquè la pilota, aquest cop sí, entri), si creu que li convé enverinar una mica més la possessió per guanyar profunditat i multiplicar les ocasions de gol o si prioritza el control i la calma per evitar encaixar un gol i que l'equip, confós per una tàctica massa accelerada, es passi de revolucions.
Alexis fixant els centrals
El principal maldecap de Guardiola és com atacar una doble línia de quatre i cinc jugadors davant de la frontal de l'àrea. Traduït a situacions concretes, el problema és construir camins que trobin Messi entre línies sense que l'argentí hagi de baixar i abandonar l'espai d'atac com va fer a l'anada. Una de les estratègies que més ha fet servir Guardiola per resoldre això és situar Alexis en punta per atraure l'atenció dels centrals i evitar que surtin al tall quan l'argentí els encari.
Entretingut pel centre i en vertical, el següent pas serà generar factors de distracció oberts per confondre la defensa anglesa també en horitzontal, amb l'objectiu d'estirar les línies i obrir algun passadís per dins per a les incursions d'Iniesta, que segurament recuperarà el seu rol d'interior. L'estratègia de dos laterals de recorregut no va ser del tot efectiva a l'anada i això podria canviar l'aposta per donar espai només a Alves per la dreta i un extrem més pur com Pedro per l'esquerra, deixant la funció de lateral a Puyol.
Fer jugar Piqué, amb Mascherano de parella, pot ser decisiu per permetre a Busquets avançar posicions i iniciar abans la pressió per evitar les transicions blues .
